Els nostres articles d'opinió ← Altres articles

Responsabilitat i compromís

Teresa Casals

El 13 de desembre de 2010 el Tribunal Suprem emetia tres sentències que obligaven la Generalitat de Catalunya a considerar el castellà, també, llengua vehicular dels ensenyaments obligatoris.

Aquestes sentències van ser possibles perquè, sis mesos abans, el Tribunal Constitucional n'havia emès una altra que esquarterava l'Estatut amb el qual el poble de Catalunya s'havia dotat i que havia passat per l'aprovació del Parlament i del poble, que s'havia manifestat a les urnes.

Ja aleshores, des de Plataforma per la Llengua, manifestàvem que aquestes sentències tindrien conseqüències molt negatives per al nostre sistema educatiu perquè posarien en perill el consens i la cohesió social. Dèiem fa sis mesos que les esmentades sentències no tenien cap fonament pedagògic, que només obeïen a consideracions polítiques. Malauradament, unes determinades forces polítiques minoritàries a Catalunya estan fent tots els esforços possibles per trencar l'estabilitat i el consens que hi ha actualment a les escoles pel que fa al tema lingüístic. Així. pretenen desestabilitzar el model d'escola catalana, un model d'èxit que permet que, en acabar els ensenyaments obligatoris, l'alumnat de Catalunya sigui competent en català i en castellà, les dues llengües d'ús social a casa nostra. Aquest fet fa més lliures els nois i noies perquè poden triar en cada moment en quina llengua volen parlar, els enriqueix, els obre portes i és garantia de cohesió i d'integració social.

No ens vam equivocar en el diagnòstic. Ara, quan s'acaba el curs escolar i tenen lloc les matriculacions per al curs vinent ja apareixen sectors que atien les famílies perquè s'oposin a l'actual model d'escola catalana. Ho fan amb uns arguments que no tenen cap fonament pedagògic però que, repetits una i altra vegada, poden crear confusió en unes determinades famílies i produir enfrontaments en els claustres.

Demanem als ciutadans de Catalunya responsabilitat i compromís davant d'aquesta situació que uns quants volen crear. No ens hi juguem poca cosa. A partir de la sentència del Tribunal Suprem més de 40 entitats ens hem posat a treballar conjuntament en el punt de trobada Somescola.cat. Comptem ja amb més de 10.000 adhesions individuals i col·lectives. Hem de créixer . Necessitem la mobilització dels ajuntaments, de les associacions, dels centres educatius, dels sindicats, de les universitats, dels Moviments de Renovació Pedagògica, dels nostres intel·lectuals, dels opinadors, dels pares i les mares. Tots en defensa del model educatiu català que afavoreix les competències lingüístiques i no segrega la població per la llengua d'origen i que supera amb èxit les avaluacions que se'n fan.

L'any 2005, l"Instituto Nacional de Calidad y Evaluación del Sistema Eduactivo" (INECSE) certificava que els escolars de Catalunya tenen les competències bàsiques en castellà equiparables a la resta de l'estat. L'any 2009, l'informe PISA certificava que la comprensió lectora de l'alumnat de Catalunya estava per sobre de la mitjana d'Espanya i dels països de l'OCDE.

Així doncs, què volen aquesta gent? Senzillament volen que el català vagi perdent terreny, que esdevingui una llengua prescindible a Catalunya. Davant d'això: Indignem-nos! Actuem!. La indiferència és la pitjor de les actituds.


Teresa Casals

Plataforma per la Llengua