Articles d'opinió ← Altres articles

Etiquetatge, català, llei i acompliment (II): Un criteri curiós en l’aplicació de les lleis

Bernat Gasull

Fins ara el català vivia una situació excepcional. Espanya era l'únic país de la Unió Europea que amb una llengua tan parlada com el català no tenia una legislació que obligués les empreses a etiquetar en aquesta llengua. Totes les altres llengües de la Unió Europea i de l'espai Schengen entre 3 i 15 milions de parlants tenien garantida aquesta obligatorietat. De fet, totes les llengües europees amb tants parlants o més que el català tenen mecanismes que fan obligatori l'etiquetatge en les respectives llengües. Més enllà de la Unió Europea, els països plurilingües desenvolupats de tradició democràtica també tenen lleis en el mateix sentit per a les llengües com el català. Pel que fa a la nostra llengua, hi havia fins ara un buit legal que comportava una situació excepcional amb una notable baixa presència del català en l'etiquetatge de productes. El nou Codi de consum normalitza una anomalia legal. El que no s'esperava era que un any després encara hi hagués una altra anomalia: la de l'aplicació de les lleis.

Vet ací. Fem un petit exercici (elaborat l'agost del 2011). Al gràfic hi ha la representació d'un mapa amb el comportament de la multinacional Coca-cola (de fet es podria correspondre al comportament de més multinacionals) respecte a l'etiquetatge en diverses llengües oficials a les comunitats lingüístiques respectives. La grandària dels cercles és proporcional als parlants de cada llengua. El mot , indica que la multinacional acompleix la normativa en etiquetatge i per tant etiqueta sempre en la llengua determinada. No, indica que la multinacional distribueix els productes fora d'aquesta llei en aquell territori i ha decidit no acomplir la normativa, tot i que hi està obligada.

La gràfica és un bon exponent de la curiosa situació. En tots els casos, sense excepció, les grans empreses acompleixen les disposicions en matèria de llengua en l'etiquetatge. Llevat d'un cas: el nostre. Probablement el Codi de consum de Catalunya és l'única llei europea en què Coca-cola (i també altres empreses) incompleix l'obligació d'etiquetar en una llengua a Europa.