Articles d'opinió ← Altres articles

Dos apunts sobre l’amfitrió Gerard Quintana

Carmen Pérez

Ai, Gerard! Guaita que la vas fer grossa al programa El Convidat de l'Albert Om de la setmana passada! Tens mig Catalunya emprenyada i l'Empar Moliner també, que no sé què és pitjor.

Les primeres crítiques van esclatar quan la teva dona va dir en un castellà perfecte que ella era més catalana que tu. Però la cosa es va acabar d'escalfar quan tu, un independentista català confés, parlaves amb els teus fills en castellà. On s'ha vist això? Les teves declaracions a El Món a RAC 1 de Jordi Basté -"la meva llengua és el català, però no sóc un talibà i no penso imposar-la a la gent que estimo"- i el teu article de diumenge passat a l'Ara -per cert, felicitats per tenir amistats tan internacionals- no van ajudar gaire a apaivagar els ànims.

No sóc ningú per dir a una persona quina ha de ser la seva llengua de comunicació interfamiliar. De fet, des de la Plataforma per la Llengua treballem perquè el català sigui la llengua comuna de tothom que visqui als territoris de parla catalana, però no ens anem ficant a casa de la gent per dir en quina llengua han de parlar. El català, al carrer; a casa, el que cadascú vulgui.

El que a mi veritablement em va sobtar són dues coses. La primera és el nul domini del català que tenen els fills del Gerard Quintana, més que demostrat quan l'Albert Om s'hi adreçava en català i aquestes criatures -de set i cinc anys- no eren capaces d'articular ni una paraula en aquesta llengua. Aquest fet em fa qüestionar quin és el català que ensenyem a la canalla en un territori, les Illes Balears, on és una de les dues llengües oficials. Si al Principat el català és la llengua vehicular de l'ensenyament a primària i a secundària i tenim una canalla que domina els dos idiomes oficials, com és que a les Illes Balears hi ha criatures que no saben català? Els qui des d'alguns partits polítics i certs sectors de la societat catalana qüestionen el model d'immersió lingüística a l'escola, al Principat, si us plau, que vagin al País Valencià o a les Illes Balears i que vegin quin és el coneixement i l'ús del castellà i del català dels escolars, i després tornem a parlar-ne.

La segona cosa que em va sobtar és que les crítiques més airades cap al comportament lingüístic del Gerard Quintana envers els seus fills venien, no perquè és catalanoparlant i no transmet la seva llengua als seus fills, sinó perquè el Quintana és independentista! Fins al punt que alguns parlaven de mite caigut!

Sovint tendim a fer identificacions entre llengua i ideologia política o identitat nacional. És cert que el català és un dels trets més importants de la identitat catalana, però exemples d'altres nacions ens mostren que necessàriament no ha de ser així. Jo he participat en jornades, manifestacions i festes per l'èuscar en què persones gens sospitoses de ser independentistes basques demanaven un reconeixement per a la llengua pròpia del país, com a mínim, igual que el del castellà. I molts fins i tot ho feien en castellà! Igualment, als anys noranta, una època que vaig viure a Irlanda, vaig poder conèixer molts votants del Sinn Féin que tenien un profund desconeixement del gaèlic. I així podria anar posant molts exemples més.

Ras i curt. Des del meu punt de vista, l'associació entre llengua i ideologia és un error que fa mal tant a la pròpia llengua com a les ideologies polítiques. Des de la Plataforma per la Llengua treballem per assegurar que les generacions més joves i venidores tinguin un alt domini del català i que l'utilitzin en tots els contextos públics, però també treballem perquè tots els catalans i catalanes, independentment de la seva ideologia política, utilitzin el català. Perquè el català no és ni dels d'esquerres, ni dels de dretes, ni dels espanyolistes, ni dels catalanistes, ni dels catalans d'origen, ni dels que han nascut en altres territoris. El català és de tothom. I espero que algun dia també ho sigui dels teus fills, Gerard.