Articles d'opinió ← Altres articles

Sigues Lliure!

David Valls

Qui aquests dies passi per davant de la Pl. Universitat de Barcelona, veurà que la Universitat de Barcelona ha penjat un parell de cartells ben flamants. En un ens hi desitgen un Bon Nadal i un feliç 2012 i, en l'altre, "Cursos d'espanyol per a estrangers". De fet, aquests cartells els hi van posant cada any. A més, fa uns anys que aquests cursos d'espanyol també eren anunciats al metro.

El que em sobta, és que mai he vist cap campanya, ni cap cartell, ni cap anunci de dimensions similars anunciant "Cursos de català per a estrangers i/o castellanoparlants".  Tot i això, la UB anuncia al seu web que: "El català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat de Barcelona" i disposa d'uns Serveis Lingüístics que: "tenen per missió la promoció de la formació en llengua catalana i l'assessorament lingüístic multilingüe".  Una altra cosa que em sobta és que aquest cartell també l'han escrit en català. És que potser queda algun catalanoparlant irreductible, que visqui a Barcelona, que no sàpiga un borrall de castellà? Seria, doncs, aquest catalanoparlant un possible destinatari d'aquests cursos?

Com a estudiant de lingüística en aquest mateix edifici i  sense generalitzar, puc parlar de la meva experiència personal sobre uns quants encontres i desencontres amb estudiants d'Erasmus, i també d'intercanvi extra europeu o d'àmbit espanyol. M'he trobat alumnes d'àmbit espanyol que ja han arribat parlant el català, perquè a la seva universitat d'origen els el van ensenyar. També m'he trobat alumnes estrangers que parlen català. Cal dir que els Serveis Lingüístics de la universitat ofereixen un cursos introductoris i gratuïts de català i, que a més, s'encarreguen d'informar a tots els estudiants sobre l'existència d'això que en diem llengua catalana. Continuant amb els perfils, m'he trobat alumnes, tant espanyols com estrangers, que no parlen el català però que en tenen un coneixement passiu, fet que no els representa cap problema per assistir a classes on s'imparteix la matèria en català. I a l'altre extrem, m'he trobat alumnes que malgrat la informació i els oferiments que la UB aparentment fa i dóna, arriben a la universitat no només sense saber un borrall de català, sinó amb una actitud totalment negativa i bel·ligerant en contra de la llengua i del seu ús en la seva presència. És obvi que algú els ha inculcat aquests prejudicis i aquesta normalitat anormal de la llengua. Segurament hem estat nosaltres mateixos.

Per què la UB no anuncia cursos de català en igualtat de condicions que els cursos d'espanyol? Per què els Serveis Lingüístics, que abans eren a l'edifici central de Pl. Universitat, ara els tenen "desterrats" en unes oficines al barri de Sants? No ho sé. És clar que també cal arribar fins al fons de la qüestió, i és que molts dels alumnes nouvinguts que fan el pas d'acollir-se als cursos d'iniciació de llengua catalana no continuen, i no ho fan perquè el català és una llengua no necessària ni per viure a Barcelona, ni per estudiar a la UB. Un estudiant que vingui a passar uns mesos a la UB pot anar fent la viu-viu i matricular-se només a assignatures que s'imparteixen en castellà.  I si es matricula en alguna assignatura en català, sempre pot fer allò d'aixecar la mà i fer canviar la llengua del professor, per bé que cal dir que aquesta mena de malentesos lingüístics cada cop passen menys, si és que encara passen. En tres anys que fa que hi sóc, he viscut aquesta situació una vegada. A més, aquí cal afegir l'actitud dels mateixos estudiants catalanoparlants de soca-rel, els quals es passen al castellà al primer indici de contacte amb un no nadiu. Tot plegat esperona ben poc a aprendre el català.

Que això passi a la facultat de filologia, que és on hi hauria d'haver una sensibilitat especial envers les llengües, és greu. No em vull ni imaginar què deu passar a les altres facultats.

M'agradaria veure, al costat del cartell de cursos d'espanyol, un de cursos de català en igualtat de condicions. Però perquè això pugui passar, perquè aquests cursos tinguin un sentit, perquè tinguin èxit, perquè els alumnes que hi van no tinguin la sensació que ja en tenen prou amb un curs introductori, o que fins i tot pensin que no els cal, hem de fer un canvi d'actitud. El català ha de deixar de ser la llengua per comunicar-se només amb els de tota la vida, amb els de la tribu. El català ha de ser una llengua de comunicació entre els que som d'aquí, però també per integrar els nouvinguts i els no tan nouvinguts. Si ets catalanoparlant, parla sempre en català, no jutgis el teu interlocutor abans de ni tan sols establir-hi una conversa. Confia en la perícia i la intel·ligència del teu interlocutor, que si no t'entén, ja t'ho farà saber. Fes que el català sigui necessari mantenint-nos-hi sempre.  Allibera't! Sigues lliure! Parla sempre en català!