Articles d'opinió ← Altres articles

L’autèntic obstacle

Puri Pinto

Pensar i dir que el coneixement del català (o balear) és un obstacle sí que és de bo de bo un obstacle. És un obstacle per a tenir seny, per a tenir sensibilitat, per a tenir i exercir respecte cap a la diversitat lingüística i, en general, per a tenir el que cal tenir davant una opinió pública que, cada cop més, parla i coneix la llengua catalana. Ara bé, si a més a més, s'utilitza la pròpia llengua catalana per expressar-ho i argumentar-ho, el que no hi ha és criteri, ni coherència, ni lògica. I el que ho escolta no pot evitar sentir un esfereïment com a conseqüència de tanta esquizofrènia lingüística.

Plantejar-se seriosament l'opció de fer una vaga de fam és el contrapès de valor i denúncia a què aboca una situació tan absurda com punyent i perversa. No es pot fer més mal a un país que a través del menysteniment de la seva veu, de les seves paraules i de la seva llengua. I no es pot fer més mal a una llengua que a través del menysteniment d'un dels seus perfils o modalitats, perquè això l'empetiteix i amenaça la força de la seva unitat.

Tots els catalanoparlants actius o passius, d'origen o d'adopció, de ses Illes tenen la solidaritat i la complicitat de tota la resta de la ciutadania que viu i respira d'una manera o altra la mateixa llengua, encara que sigui a través d'un sistema vocàlic diferent.

Cada cop en som més, de persones que parlem, llegim, pensem, mengem, riem, escrivim, plorem, ensenyem, aprenem, juguem, treballem, ens divertim, cantem, ballem i vivim en llengua catalana. I per això, esperem que la valenta iniciativa de vaga de fam que han tingut els nostres conciutadans ben aviat pugui ser substituïda pel nostre ús social, vehicular i constant de la llengua catalana. Un ús compromès i conscient del valor col·lectiu que representa per tal que tots puguem compartir una llengua a través de la qual ens identifiquem i ens cohesionem al llarg dels anys i les dècades, tot i les diferents procedències, tot i les diferents cultures d'origen que tinguem.

L'obstacle mai no és el coneixement de la llengua, l'obstacle és no saber o no voler reconèixer una realitat. I, per això, l'obstacle serà justament rebatut amb la solidaritat i la protesta de totes les persones honestes i respectuoses que valoren la contribució de la llengua catalana en la riquesa cultural del nostre món. I, afortunadament, de persones d'aquestes, n'hi ha arreu.