L'altre dia vam realitzar les activitats infantils a l'escola Castella del Raval, un centre educatiu amb un índex molt elevat d'alumnes nouvinguts. Em va sorprendre que l'origen filipí fos el més freqüent entre l'alumnat. Més fins i tot que el pakistanès o el marroquí. D'origen filipí n'eren quasi un 50% dels alumnes del centre.

La comunitat filipina de Barcelona és una de les més antigues i més grans d'Europa. Es concentra sobretot al barri del Raval de Barcelona, a la zona nord-oest del Raval (Riera Alta, la Cera i Riera Baixa) just al costat d'on es troba l'escola.

A l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha unes 15.000 persones d'origen filipí, i el 80% són dones. D'aquestes, més de 3.000 (segons l'anuari estadístic de la ciutat de Barcelona) viuen al Raval.

Una part important de la comunitat filipina resident a Catalunya prové de la zona metropolitana (Metro Manila) i parla tagàlog com a llengua materna.

L'arribada d'alumnes de tot el món ha fet que en aquesta escola es parlin més de 25 llengües: tagàlog, xinès, wòlof, urdú, quítxua, anglès, amazic, àrab, etc. Durant la diada els alumnes ens van oferir les seves llengües i cultures d'origen a través del passaport de les llengües, el concurs de les llengües i altres tallers que vam poder compartir junts. Però gràcies a la immersió lingüística i un mètode pedagògic d'èxit educatiu tots els alumnes han après el català, i el català ha esdevingut la llengua comuna del centre.

Un model educatiu inclusiu, que no segrega l'alumnat per motius d'origen, i que potencia el reconeixement de la diversitat lingüística. El català ha de ser la llengua vehicular de l'ensenyament i aquest fet és compatible amb què es promogui el respecte de les noves llengües que ara també són catalanes.