Articles d'opinió ← Altres articles

El català del català de l’any

Daniel Mundet

Ara fa uns dies Joaquim Maria Puyal va rebre el premi de "el català de l'any", atorgat per El Periódico. Va ser un altre reconeixement a una llarga i sòlida trajectòria com a periodista. És un exemple de com la feina ben feta, amb rigor i esperit de superació, esdevé un referent per al país. Amb la seva tasca ha contribuït a normalitzar l'ús social de la llengua catalana en un àmbit tan important com és el de les retransmissions esportives i en el món de l ‘esport.  A través del seu exemple ha creat escola de manera pràctica, amb fets i paraules, que han fet evolucionar qualitativament la llengua i els usos lingüístics.

Els tres elements principals de tota política lingüística són: els mitjans de comunicació, l'escola i el sistema educatiu i l'administració pública. Les llengües amb un marc jurídic propi i un reconeixement oficial a tots els efectes en fan una gestió desacomplexada. En el cas de la llengua catalana, de resultes de l'anomalia lingüística que patim i que analitzem de manera habitual en aquest blog, ens cal fer una gestió intel·ligent d'aquests elements. La tasca que el mestre Puyal ha realitzat en l'àmbit dels mitjans de comunicació n'és un bon exemple. És un periodista que directament es podria comparar amb els de la tant desitjada i idealitzada BBC.

Però mentre tenim la sort de comptar amb aquests referents, la realitat  és dura i les sentències judicials són implacables. No és casualitat que en un mateix dia s'hagin fet públiques dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre el model educatiu català i sobre el reglament d'usos lingüístics de l'Ajuntament de Barcelona. Són els altres dos elements centrals de la política lingüística, que un altre cop  es veuen retallats. Però bé, en un altre article ja tindrem ocasió de tractar aquestes sentències amb més profunditat.