Articles d'opinió ← Altres articles

El català i les marques blanques

Eloi Torrents

El passat dia 24 de juliol la Plataforma per la Llengua va presentar un nou informe a la Fàbrica Moritz de Barcelona: 23 de juliol de 2012, 2 anys del Codi de consum i del requisit d'etiquetar en català. En aquest nou document es posava de manifest que només el 6% dels productes que podem trobar en els supermercats compten amb l'etiquetatge reglamentari segons la Llei 22/2010 del Codi de consum de Catalunya, és a dir, etiquetat almenys en català.

Malgrat l'incompliment sistemàtic dels requisits lingüístics per part de la major part de les empreses, afortunadament hi ha un contrapunt positiu: l'ús del català ha augmentat notablement en els productes de marca blanca. Segons els càlculs de l'entitat, realitzats després d'analitzar 30 productes de marca blanca dels 13 principals grups distribuïdors implantats a Catalunya, més del 40% d'aquest segment de productes ja estan etiquetats, com a mínim, en català. Un percentatge elevadíssim si ho comparem amb els productes de marca de fabricant. Així doncs, dels 10 grups distribuïdors amb major volum de superfície comercial a Catalunya, la meitat ja utilitzen el català en els productes de marca blanca, concretament Eroski, Condis, Bon Preu, Consum i Sorli Discau.


En un article de 2009, el consultor especialitzat en responsabilitat social Josep Maria Canyelles es feia ressò del creixent pes del català en l'àmbit dels productes de marca blanca. I apuntava que una de les principals conseqüències d'aquest increment és que els consumidors catalans han deixat de percebre l'etiquetatge en català com un àmbit reservat als productes artesanals o molt lligats al territori.


Quina ha estat la reacció de les marques de fabricant, aquelles que, segons diuen, aposten per l'excel•lència, la qualitat i la innovació? Bàsicament, ignorar l'evolució del mercat català i negar l'ús del català per motius ideològics. En un context de profunda crisi econòmica, en què les marques blanques guanyen terreny dia a dia, les grans marques de fabricant estan perdent oportunitats per acostar-se als consumidors catalans i deixar de ser percebudes com marques allunyades de la realitat catalana.