Articles d'opinió ← Altres articles

La Llei d’unitat de mercat: l’enèsim atac a la llengua catalana

Eloi Torrents

El dia 3 de setembre la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava que uns dels objectius del govern central durant el darrer tram d'any era la redacció i aprovació d'una nova Llei d'unitat de mercat (espanyol, és clar). L'objectiu de la normativa, segons la vicepresidenta espanyola, és establir uns topalls màxims d'actuació en l'aprovació de normatives per part de les comunitats autònomes i crear un organisme estatal en què els operadors jurídics (bàsicament, empreses) podran exposar les dificultats econòmiques o jurídiques que els provoca la dispersió de normatives autonòmiques.

A dia d'avui, encara no coneixem el redactat de l'esmentada Llei, però no és cap secret l'animadversió dels populars envers l'autogovern dels territoris de parla catalana i, sobretot, la llengua pròpia. Així doncs, caldrà estar especialment atents als efectes d'aquesta nova llei espanyola d'unitat de mercat sobre la modesta legislació lingüística catalana que regula la presència de la llengua pròpia en àmbits com el de l'empresa o el cinema, per posar només un parell d'exemples.

Però, exactament quines poden ser les possibles conseqüències de l'aprovació de la Llei d'unitat de mercat? En primer lloc, l'eliminació dels modestos drets lingüístics dels consumidors catalans, alguns vigents des de l'aprovació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, entre els quals s'hi inclouen la disponibilitat lingüística a les empreses i als establiments dedicats a la venda de productes i serveis -és a dir el dret dels catalanoparlants a ser atesos expressant-se en la llengua pròpia - o el dret a rebre la informació fixa dels establiments comercials, almenys, en llengua catalana.

Una altra normativa catalana que es pot veure afectada per la nova legislació estatal és la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya. Una legislació que incloïa per primer cop l'equiparació del castellà i el català en l'àmbit de l'etiquetatge, i també el dret a rebre els documents comercials en la llengua oficial que el consumidor esculli (invitacions a comprar, informació de caràcter fix, pressupostos, contractes, entre d'altres).

En poques paraules, amb l'excusa de la unitat de mercat el govern del PP vol iniciar una nova ofensiva centralitzadora, que pot tenir conseqüències molt greus per la normalització lingüística i legislativa del català, ja molt danyada després de les repetides sentències dels tribunals espanyols i la hostilitat manifesta a la llengua pròpia demostrada pels governs balear i valencià en els darrers temps.

Resulta curiós, però, que des del govern espanyol s'associï la diversitat lingüística i cultural amb la descoordinació i la manca de competitivitat. Altres països multilingües, com Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa, amb una legislació lingüística respectuosa amb els drets dels consumidors i que incorporen importants obligacions a les empreses, no semblen acusar aquesta suposada descoordinació i pèrdua de competitivitat, ans el contrari.

Davant la dimensió que estan assolint els atacs contra el català en tots els àmbits i al conjunt dels territoris de parla catalana cal un pronunciament clar del conjunt de forces polítiques favorables a la normalització lingüística per blindar els avenços aconseguits en els darrers 30 anys. I, de manera complementària, els ciutadans també hem d'exigir l'ús del català a les empreses de productes i serveis, les escoles i a les administracions públiques. Només amb un gran consens social i polític i mobilitzacions per exigir l'equiparació legislativa del català amb la de la resta de llengües mitjanes d'Europa s'aconseguirà fer front a una ofensiva que arriba per terra, mar i aire.