Articles d'opinió ← Altres articles

En la mort de Martí Gasull, l’activista de referència a favor del català

Jordi Manent, Filòleg i historiador, Membre de l’Executiva de la Plataforma per la Llengua entre 1994 i el 2012

Se'm fa molt difícil escriure un article en el qual glossi la figura d'un amic mort sobtadament i als 43 anys d'edat, però de vegades la vida et dóna cops inesperats i dolorosos que has d'afrontar. Va ser el mont Munaslu, a l'Himàlaia, el que es va emportar la vida de Martí Gasull i Roig (Barcelona, 1969), el passat 23 de setembre a la matinada. Llicenciat en filosofia i en filologia clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona, i fill del fotògraf Martí Gasull i Avellán i l'editora de llibres d'art Pilar Roig, la vida d'en Martí estigué marcada per dues grans passions: l'estima i la lluita en pro de la llengua catalana i l'alpinisme.

És en la lluita pel català que hi he compartit moltes hores i de qui en tinc molt bons records durant divuit anys. Recordo perfectament la primera vegada que el vaig conèixer, el 1994, en un acte reivindicatiu a Barcelona (un correfoc) en què es reclamava l'etiquetatge en català. Era un dels primers actes públics de la Plataforma per la Llengua i de seguida vaig entendre la passió que en Martí tenia per la llengua i perquè les coses sortissin bé: d'ulls vius, caràcter enèrgic i nerviós, patia molt perquè allò que es fes no fos un èxit. En Martí sempre ha estat així. Ell, juntament amb Roger Buch, Guillem Carbonell, Jordi Chavarria, Laia López, Jaume Llansó, Àlex March, Enric Massaneda, Lali Mestres, Neus Mestres, Xavi Mora, Sara Nadal, Elisabet Villalta i en Bernat, germà de Martí, fundaren, el desembre de 1993, la Plataforma per la Llengua (una organització filla del Col·lectiu l'Esbarzer, també creat el 1991 per Martí Gasull i companyia). La Plataforma era i és una empresa molt reeixida i de referència, seriosa i amb influència social, que ha demostrat una vegada rere l'altra que el nostre país sap fer les coses bé si les bases fundacionals són sòlides.

En Martí, i també el seu germà Bernat, eren els dos únics fundadors de l'entitat que continuaven en actiu. Martí Gasull, que des de feia anys n'era el director adjunt, ha estat, com s'afirmava a l'esquela que li dedicà l'organització, "l'ànima" de la Plataforma per la Llengua. I no és un tòpic dir-ho: des del naixement de l'entitat, en Martí visqué la Plataforma com un fill seu. Conscient de les fragilitats internes de l'entitat i que calia consolidar-la, maldava per reforçar-la dia a dia ja fos treballant-hi els dissabtes i els diumenges (cosa que feia sovint), quedant-se fins a altes hores de la nit en dies laborables o bé agafant el cotxe i visitant qui fos dels territoris de parla catalana per estrènyer llaços amb l'entitat. Sí, sí: a en Martí no li queien els anells i bé el veies en una reunió amb diputats de colors polítics ben diferents instant-los que desenvolupessin mocions a favor del català o bé te'l trobaves carregant i descarregant  caixes per a muntar una parada l'11 de setembre o bé encartellava pòsters reivindicatius. Era el que en podríem dir un patriota sacrificat. De tracte no sempre fàcil, però molt humà, era home de grans virtuts: persona humil i generosa i treballador infatigable, no es volia significar mai i sempre quedava conscientment a segona fila, sabent, tots els altres, que bona part de la feina l'havia fet ell; gens pretensiós, gens sectari, tenia una capacitat de treball formidable que poques vegades he vist en d'altres persones. A més de director adjunt del cos tècnic de treballadors, era secretari de l'Executiva (junta política) de la Plataforma per la Llengua. Ell, juntament amb l'actual director Daniel Mundet, era l'element d'enllaç essencial que s'encarregava de tenir lligats tots els fils, i mai no se n'hi escapava cap. Dissenyava i coordinava campanyes, preparava el pressupost i l'associava a les diferents partides, atenia periodistes, rebia visites... Fou impulsor de campanyes com la catalanització del catàleg d'IKEA (que arriba a més d'un milió de llars catalanes), l'etiquetatge en català de vins i caves catalans, la defensa de la immersió lingüística davant dels embats jurídico-espanyolistes, la lluita contra les multinacionals del cinema que es negaven i es neguen a doblar films al català, etc. És evident que els èxits no només els hi podem atribuir a ell, però sí que és cert que sense ell, principal impulsor, molts d'aquests resultats favorables a la llengua catalana no s'haguessin aconseguit mai.

 

L'alpinisme era l'altra gran afició d'en Martí. Com molt bé ha assenyalat el tresorer de l'organització, Roger Torrents, "el seu gran somni era fer un 8.000, i aquesta era la quarta vegada que ho intentava perquè fins ara no havia tingut sort i encara no ho havia aconseguit; i finalment, ha estat la mateixa passió el que se l'ha emportat". Soci de la Unió Excursionista de Catalunya, en Martí tenia, també, altres aficions menors: li agradava escoltar música clàssica, sovint llegia els clàssics grecs i llatins, li interessava la botànica, era fan de la saga de La guerra de les galàxies i soci dels Amics de la Sagrada Família.

Crec que és pertinent fer un paral·lelisme amb un altre activista de referència i molt conegut de la generació de Jordi Pujol, Pere Figuera, el qual també patí, als 41 anys, una mort prematura i tràgica. Si Figuera se l'emportà la carretera, Gasull ha perdut la vida a la muntanya. Tots dos eren activistes de referència: Pere Figuera durant els anys 50-60-70; Martí Gasull serà recordat com un gran activista de finals del segle XX i principis del XXI. En Martí, independentista declarat, es perdrà uns anys que poden ser molt favorables per al benestar de la nostra llengua, cultura i nació, ja que, si entre tots ho fem bé, per primer cop en 300 anys, Catalunya té la possibilitat d'assolir l'estat o el quasi-estat. En pau descansis, Martí.