Articles d'opinió ← Altres articles

Homenatge a Martí Gasull

Francesc Marco

Ara. Justament ara que el país s'encamina cap allà on volíem. Ara que fem els passos en la direcció correcta. Ara que estem fent el cim. Ara, una allau s'intenta endur els somnis, les il·lusions i els projectes.

Ara fa ben pocs dies, s'esdevenia una tràgica notícia. Una allau a les muntanyes més altes del món sorprenia els alpinistes al seu campament. El mont Manaslu, al Nepal, seria l'epicentre d'allò que poc després va saber-se. Un dels escaladors no només era català i tenia consciència de ser-ho, sinó que portava tota la vida treballant intensament per aquest país, pel seu futur, per potenciar-ne la seva cultura i per fer de la llengua, la millor eina de cohesió social.

Martí Gasull i Roig, va néixer el 1969 en una família apassionada per la cultura de la ciutat de Barcelona. Coneixedors de la concepció artística i de la importància de plasmar en fotografia creadors i obres d'art, els seus pares varen mantenir els mots en els seus fills, per tal que aquests, en Martí i el seu germà Bernat, sabessin el nom de cada cosa.

En Martí, seguint les inquietuds humanístiques de la família, estudià filologia clàssica, i amb la base greco-llatina, decidí que necessitava complementar-la amb una formació filosòfica, que les nostres universitats podien oferir-li. El pragmatisme, del qual més endavant parlarem, el feu realitzar un postgrau en direcció d'empreses.

Dirigir empreses o dirigir una associació creada ja a principis de la dècada dels noranta, per tal d'impulsar la llengua catalana des de la societat civil. Els membres de La Crida, l'entitat històrica de reivindicació de l'independentisme cívic, havien decidit apostar per altres vies, per tal d'assolir els mateixos objectius, i així, calia que algú en prengués el relleu.  El seu relleu natural seria, des de 1993, la Plataforma per la Llengua.

Ell, independentista i apassionat de l'alta muntanya, formava part de la generació que volia que aquest país fes un salt endavant, i s'implicà en l'àmbit de llengua per aconseguir una llengua comuna per a la població, per aquells que viuen i treballen a Catalunya... i al País Valencià, i a les Illes Balears, i a la Franja de Ponent i a la Catalunya Nord i... en Martí estava molt satisfet de veure com, fins i tot a l'Alguer, les propostes ideades per l'entitat, rebien suport.

La proposta de Martí Gasull, ideòleg, promotor, fundador, coordinador i màxim activista de la Plataforma per la Llengua, era clara. Calia sumar. Perquè el català suma. Calia sumar actituds, punts de vista, parlants, voluntats, sinèrgies. Calia fer de la llengua un element positiu, inclusiu i obert.

Calia, també, ser pragmàtic, i, sobretot eficients. Treballar, treballar i treballar. Era necessari que els infants i adolescents disposessin de jocs i joguines en català i que petits, joves i grans poguessin anar al cinema en la nostra llengua. Volia implicar els nouvinguts en la defensa d'un model d'escola que funciona i té èxit. Desitjava que el món empresarial acceptés la realitat lingüística d'aquest país tot mostrant-ho en l'etiquetatge dels seus productes, en els seus anuncis i en el seu dia a dia. Apostava fermament per la universitat com a element clau per a prestigiar la llengua catalana i era partidari de millorar-ne la projecció exterior.

En Martí Gasull volia resultats tangibles en la millora lingüística i el seu ús social, i per això esmerçava matins, tardes i nits en dissenyar projectes, teixir complicitats o fent feina de carrer. L'eficiència, sempre, va ser un dels punts que remarcava.

Recordo que un dels darrers cops que vàrem parlar, aquest mateix estiu, en un dinar, prop de Plaça Catalunya, vam allargar la sobretaula, tot pensant quina seria la millor distribució electoral d'una cambra representativa dels Països Catalans, quants diputats caldria que cada circumscripció escollís i quin seria el seu funcionament territorial. Un debat apassionant, que vam emplaçar-nos a continuar, quan tornès de l'Himàlaia.

Et trobem a faltar.