Max Cahner és l'impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana, obra monumental que ha llegat a la posteritat. Aquesta joia de volums verds inspirada en l'Enciclopèdia britànica que molts dels lectors tenen a casa no va ser tasca senzilla, ja que temps i esforços foren necessaris, i no sempre tingué el suport que calia quan li era menester.
Havien estat moltes les aventures culturals de gran envergadura en les que s'endinsà, amb l'objectiu de disposar d'aquells instruments que ens mancaven: revistes especialitzades, editorials pròpies com Curial, enciclopèdies serioses, diccionaris homologables com els de Coromines, i tantes altres iniciatives i propostes amb què col·laborà o de les que fou partícip durant la llarga nit franquista a Catalunya, sí, però també al País Valencià, a les Illes Balears o a la Catalunya Nord.; posant sobre la taula el seu patrimoni personal quan les circumstàncies ho requerien. L'imaginari dels Països Catalans era el que el movia.
D'aleshores ençà no deixà mai de prosseguir amb el seu deure. Els amics i col·laboradors el recorden sempre treballant, amb un ritme frenètic. Potser era un idealista, però tenia clar que per collir, primer calia que algú sembrés.
Des de la Plataforma per la Llengua, amb els gairebé 6000 socis actuals, continuem treballant en aquelles línies marcades per Cahner, per assegurar la cohesió social, per consolidar les eines actuals i crear-ne de noves, per desenvolupar els nostres projectes al Principat, però també en el conjunt de territoris de l'àmbit lingüístic.
Sembrar per poder collir.