Ara fa pocs dies es va donar el tret de sortida de l'Any Xammar, amb motiu del 125è aniversari del seu naixement. Eugeni Xammar fou un periodista, traductor poliglota (parlava set llengües i n'escrivia cinc) que visqué la major part de la seva vida fora de Catalunya fent de corresponsal a Europa durant els convulsos anys de la primera i la segona guerra mundial. Va ser una figura exemplar, que aplegava la condició de catalanista de pedra picada amb la d'europeista convençut. El seu compromís amb el país també ho era amb la llengua.

En una carta que va escriure el 1973 deia "jo parlo correctament set llengües. N'escric amb relativa correcció cinc. Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els entenc. I quan dic que no els entenc, vostès ja m'entenen. Vull dir que els entenc massa.

En efecte. Impossible de complir amb la sentència de mort contra la llengua catalana dictada ara fa 33 anys [això era el 1973], el bilingüisme ha esdevingut una de les armes predilectes dels enemics de Catalunya. Del que ara es tracta és precisament d'això: fer de la nació catalana una "región" bilingüe amb un "idioma oficial único". Dit d'altra faisó: fer dels catalans un poble híbrid, mansoi i amant de la comoditat: llana i pell d'anyell i veu (bilingüe) de cabrit. "

Encara que es tracti d'una carta escrita el 1973, amb un context diferent, resulta oportú recordar-ne la vigència. Sobretot aquesta setmana, on amb una llei Wert acabada d'aprovar, s'ha posat de manifest la voluntat d'arraconar i minoritzar la llengua catalana. L'escola és el primer pas necessari per seguir després en d'altres àmbits de la societat. Seria interessant saber quina mena d'articles hauria escrit Eugeni Xammar a propòsit del ministre Wert. Malauradament això no ho podrem saber mai. En tot cas el que sí que queda clar és que Xammar estimava el català.