Articles d'opinió ← Altres articles

L’èpica del Canigó

Francesc Marco

L'autocar que torna de Prada és sempre un bon moment per a la reflexió endormiscada, per acabar d'ordenar mentalment aprenentatges, experiències i valors. Els dies a la Catalunya Nord han estat intensos. Hem analitzat la situació actual de la llengua catalana i amb en Josep Maria Lòpez Llaví hem valorat els reptes del català al cinema, complexitat evident entre les majors, el sector de la distribució i els exhibidors.

La setmana al Conflent, allà on reposa el mestre Fabra, ens ha permès recordar l'exili republicà, els camps, els refugiats i els que no tornaren mai. Hem reviscut, també, però, la costa nord-catalana dels seixanta i dels setanta, de la música i de la il·lusió col·lectiva per un món d'esperança, il·lusió que ens apropava a les avantguardes pictòriques que s'hi havia fet present dècades enrere i que el museu de Ceret ens fa evident. És també Cotlliure i tot allò que ens encisa en passejar-hi un capvespre d'estiu.

Al nord de la línia administrativa que ens marca la frontera, hem conversat amb gent decidida, veterans dels que no s'arronsen i joves amb empenta que miren al sud -al Principat, a l'11 de setembre, al 9 de novembre- i hi veuen oportunitats i futur.

La Catalunya Nord ens fa evident, de nou, el conjunt dels territoris de parla catalana, els Països Catalans. Quan hi som, el Canigó no ens passa desapercebut. Com es detalla al llibre Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català (Barcelona: editorial Base, 2014) va ser precisament al Canigó, envoltats de la seva èpica, amb els textos de Verdaguer presents, on va fundar-se l'ONG del català ara fa dues dècades.

Amb el compromís individual, la força de les entitats i el suport de les institucions, no esbrancaran l'altívol Pirineu.