Per exemple, a les Illes fa poc es declarava nul el decret del Govern del PP que havia de regular el Tractament Integrat de les Llengües (TIL). Políticament, Bauzà i el seu executiu no solament s'han ventilat l'oposició frontal de la comunitat educativa sinó que ha afirmat que el TIL seguirà endavant, perquè -diu- ha estat la voluntat majoritària a les urnes, però -creu- que aquí mano jo i sé que el poder judicial no dirà ni fava del meus incompliments.
Per una altra banda, tenim els casos cíclics del País Valencià, on s'acumulen les amenaces a tancar línies escolars en llengua catalana malgrat que als tribunals se segueixen guanyant les sentències. Tant és, la lògica és la mateixa, ningú farà complir la llei; per tant, no cal molestar-se a ajustar-s'hi. Política de fets consumats.
I a les comunitats on el nacionalisme espanyol no deté el poder, fan la jugada per dalt, que és realment on aquest resideix, perquè les seves urnes prevalen sempre. Al Principat, la cosa és selvàtica des de l'aparició de la llei Wert, que eleva a la categoria de líders i d'ideòlegs als pares i mares que ho vulguin ser. Que no s'està d'acord amb la llengua vehicular del model acordat? Doncs denúncia i a mirar de canviar-lo. O canvia el nom de la llengua, com a la Franja de ponent, i estalvia't les petites molèsties dels altres tres exemples.
En definitiva, és complicat fer avançar un model de reposició lingüística quan la llei bufa en contra i, quan no, no es compleix. És d'una indefensió absoluta. Però aquest no és pas l'únic problema. Després de tant temps operant sota aquesta lògica assimilacionista, ens hem contagiat d'una actitud més aviat conservadora. Des de l'absoluta bona fe i perquè potser no ens en quedava d'altra, hem apostat per conceptes i per valors a voltes eteris i hem deixat de reforçar la promoció de lleis pensades per donar resposta al benestar i als drets dels ciutadans.
Promoure la idea de la cohesió social és noble i necessari, però articular legislacions que la facin real, ho és igual o més. Val per tots els drets, també els lingüístics.
