Articles d'opini√≥ ← Altres articles

Un passeig per la festa

Joan Mundó

L´Oriol, malgrat estar cansat, feia el ronso aquell vespre quan la mare el feia anar a dormir amb la tendresa de qui estima i amb la fermesa de l'educador.

Al mat√≠, a les deu, despr√©s d´esmorzar, havien sortit tota la fam√≠lia a fer un tomb per Barcelona.

Sense ruta decidida, varen encaminar-se cap al zoològic tot xino-xano, ja que no els queia gaire lluny i el dia s'inaugurava agradable tot i ser finals de novembre.

Baixant pell passeig de Sant Joan, un brogit de gatzara va anar guanyant protagonisme en l´ambient encara silenci√≥s d´aquell mat√≠ de cap de setmana.

La J√ļlia, la germana petita de l´Oriol, tenia ganes d´anar a veure les cabrioles dels dofins a les ordres dels seus cuidadors.

En arribar davant de l´Arc del Triomf, els van sorprendre les veus que sortien d'algun espectacle a l´altre costat d'un tel√≥ negre. Alg√ļ narrava contes a la quitxalla que, bocabadada, seia davant de l´escenari.

- "Mira, J√ļlia, en aquell tendal d´all√†, podem fer-nos-hi una corona"  li deia l´Oriol, intentant desenganxar-la de l´admiraci√≥ que tenia pels contes. "I goita, goita, all√† hi ha uns plafons d´en Patufet", li assenyalava amb interessada insist√®ncia.

La J√ļlia, m√©s petita, es deixava ensarronar per la varietat d'ofertes que, degudament publicitades pel seu germ√†, la fira li proposava.

Anaven d´un costat a l´altre del passeig, com dos esperitats a la recerca de la pau divina.

Al Josep i la Merc√® els faltaven ulls per no perdre de vista els dos menuts, que es disparaven d´un tendal a l´altre amb l´ansietat de voler assaborir-ho tot.

Varen ser decorats pels pinta cares. Varen aprendre com fer un avi√≥ de paper i a fer-lo volar. Varen inflar globus. En una altra tenda, pogueren aprendre a fer puntes de coix√≠. Els pares de l´Oriol i la J√ļlia els varen descobrir amb les cares pintades d'escenografia teatral.

Un brogit de tabals es va anar imposant de sobte, per sobre de la remor de la gent: eren els Tabalers del Poble Sec. Al seu costat, els diables de Mataró, competint amb els del Poble Sec, els ensenyaven com no prendre mal en els correfocs.

L´Oriol es va atrevir a rebre unes lli√ßons de bastoners. Fins i tot va aprendre a fer de dansaire tot fent alguns passos d´un ball de bastons.

La J√ļlia se´l mirava amb l´orgull que sent el germ√† petit envers el m√©s gran.

Varen passar per un taller on pogueren aprendre a fer doblatges de pel·l√≠cules, abans de trobar-se amb un concurs de scrabble, on l´Oriol va poder comprovar que, malgrat les bones puntuacions que va fer, n´hi ha que en saben molt.

Agafada de la m√† del seu pare, continuaren avan√ßant entre la gent que semblava que els volia barrar el pas, quan de sobte, entremig d´un bosc de cames, va descobrir quelcom inesperat. Quelcom que li va fer pujar l´emoci√≥ fins gaireb√© posarliles galtes vermelles. Va ser com una llambregada molt breu, per√≤ tan clara, que no va poder contenir el crit de la sorpresa:

- "Mira, Oriol! Els reis !"

Efectivament. Assegut damunt d´un tron, amb la seva capa d'ermini, portant una corona d´or lluent amb robins i folre blanc i al costat d´una gran b√ļstia daurada, un patge recollia les cartes carregades d'il·lusions que els nens volien fer arribar a ses majestats d´Orient.

A un costat del tendal, varen poder escriure en un paper reial totes les coses que voldrien rebre el dia sis del proper gener.

Ja eren dos quarts de dues i la J√ļlia ja s'havia oblidat dels dofins i dels seus ensinistradors.

De tornada, encara tingueren temps de parar-se a la t√≥mbola on deien que sempre toquen regals. Un lot de llibres i un val per l´estada tot un cap de setmana a una casa rural del Pallars, varen ser els que s´emportaren d´aquella passejada matinal, d´aquell dissabte de finals de novembre a la Festa per el joc i el lleure en catal√†!