El resultat de les eleccions 2015 ha estat contundent: Catalunya vota majoritàriament per iniciar el camí cap a la independència de Catalunya. La majoria silenciosa s'ha pronunciat. Alguns diran: potser el resultat podia haver estat més contundent... Doncs sí. Però la democràcia s'imposa i, per tant, cal acceptar la veu del poble i treballar en conseqüència.

La Plataforma per la Llengua, que sempre ha volgut destacar la seva condició d'organització transversal, perquè per defensar el català com a llengua comuna ha d'incloure totes les persones que viuen a Catalunya, aquesta vegada s'ha decantat. L'entitat va demanar als seus socis i simpatitzants que optessin per les candidatures que defensen clarament el català com a bé comú i patrimoni immaterial del país. I aquestes candidatures han aconseguit l'objectiu.

I és que hem tingut, tenim, motius fonamentats per decidir-nos per aquest suport. Si encara teniu algun dubte, us convidem a llegir el document Balances lingüístiques entre el català i el castellà en les pràctiques institucionals i en els reconeixements legals de l'Estat espanyol, que trobareu en aquest enllaç, i que ja us vam recomanar en un article anterior. En 133 punts es tracta com el fet de tenir un Estat bel·ligerant amb tot allò que no sigui la llengua castellana i el sistema cultural, social i legal espanyol queda fora de tota consideració i respecte.

La llengua castellana és molt poderosa; consideren que la parlen uns 470 milions de persones. El català és parlat aproximadament per 10 milions de persones. De debò algú pot pensar que pot representar una amenaça? Mai l'Estat espanyol ha considerat com a pròpies les altres llengües parlades al seu territori, com el gallec, l'euskera, el bable, l'aragonès..., i les ha amagades i menystingudes. Res del que hem vist o sentit aquests dies de campanya electoral ens ha fet pensar que els nous governs espanyols que vinguin canviaran de posició.

Catalunya haurà de ser, vol ser, plurilingüe, perquè així ho exigeixen els temps de la interconnexió mundial, de la globalització. Però això no treu que usem i defensem la nostra llengua de comunicació comuna, el català. Segur que Europa i la resta de països sí que entendran que aquesta és la nostra gran aportació, el nostre gran regal, a l'espai de les nacions del món.