Articles d'opinió ← Altres articles

Dies de festa

Comissió de joguines

Som a Nadal. Tió, Reis, torrons, joguines i joia per a les criatures que es manifesten arreu. Els carrers s'omplen de llums i, a voltes, se sent música nadalenca, curiosament, alguna nadala i bastants "villancicos".

La televisió s´omple d'anuncis de colònies i de perfums, i la mainada s'embadaleix davant dels espots de joguines etiquetades... només en castellà. Això ens sembla greu: que no es faci complir la normativa vigent.

El que trobem gravíssim, però, és que els mateixos que haurien de vetllar per la normalització lingüística, que tenen una responsabilitat important en la defensa de l'ús i difusió del català, emetin molts espots menysvalorant la llengua pròpia del país i es dobleguin a les exigències d'unes marques comercials que fan ostentació del menyspreu envers el català. Així, ignoren que la canalla associa el fet de jugar amb el castellà i desplaça el català a llengua secundària i residual.

Moltes criatures a Catalunya estan envoltades d'un món que es comunica sobretot en castellà. No és admissible que les nostres institucions i els nostres mitjans de comunicació menystinguin els valors d'una llengua que ha sobreviscut gràcies a la tenacitat de tot un poble. No volem dir que el català sigui més important que una altra llengua, no. Però diem que és la llengua pròpia d'aquesta terra. És la nostra llengua. És la que s'ha format al llarg dels segles i que expressa amb tots els matisos el nostre tarannà i una manera de veure el món.

Si ja és greu que no s´exigeixi el compliment de la normativa legal que obliga a incloure el català en totes les joguines que van a parar als infants, ho és tant o més que els mitjans facin la gara-gara a la indústria de la joguina, contribuint a la debilitat del català i arraconant-lo  a l'estadi de bé cultural en vies d'extinció. Davant la injustícia que s´admeti el castellà com a llengua majoritària de les joguines, és de llei reivindicar que la publicitat que s'emet per les televisions i les emissores de ràdio públiques catalanes sigui en català.

Ens agradaria desitjar unes bones festes i un bon any nou com és costum, però pel que fa a la nostra llengua, ni amb els millors desitjos podrem salvar-la si les institucions i els mitjans de comunicació no vetllen per la seva salut i no assumeixen la responsabilitat que els pertoca.