Articles d'opinió ← Altres articles

Liberté, égalité, fraternité?

Marga Payola

França ha tornat a rebutjar la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries. Tot i ser una de les promeses electorals del president François Hollande, el Senat francès va rebutjar discutir el projecte de llei constitucional de ratificació de la Carta, el passat 27 d'octubre.

Els continus atacs al català són la pedra a la sola de la sabata que els catalanoparlants del nord no s'acaben de treure de sobre. El novembre del 2002, el Consell d'Estat francès va decretar l'anul·lació i la prohibició de l'ensenyament en llengua no francesa a les escoles públiques, fet denunciat, sense èxit, per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL).

L'abril del 2007, coincidint amb els 307 anys de l'edicte del rei francès Lluís XIV  (Rei de França i Rei de Navarra, de la Casa de Borbó) pel qual es prohibia el català a la Catalunya Nord, un grup d'entitats nord-catalanes van fer una campanya per demanar als candidats a l'Elisi que ratifiquessin la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries una vegada sortissin escollits. Tampoc ho van aconseguir.

Cal recordar que l'edicte del rei Lluís XIV, de l'any 1700, no ha estat mai revocat i avui és encara vigent. El que la monarquia va establir al segle XVIII ha estat mantingut per la Revolució francesa i per la República, "est magnifique!"

Per això és d'admirar la incansable i silenciosa feina que es fa des de la Federació per a la defensa de la llengua i la cultura catalanes, fundada el 1980 a Perpinyà. Però permeteu-me  que destaqui la feina que fan les escoles de La Bressola, amb un projecte educatiu modern que permet vehicular el català com a llengua d'ús, de socialització, una llengua compartida entre els alumnes amb plena naturalitat, en un entorn advers i difícil.

Però què és exactament la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries? És un tractat europeu adoptat pel Consell d'Europa a Estrasburg, el novembre del 1992, que estableix la protecció de les llengües regionals o minoritàries històriques d'Europa (excloent les llengües dels immigrants), facilitant així, el seu aprenentatge oral i escrit per fomentar el seu ús en la vida pública. 24 dels 47 països europeus l'han ratificada, excloent França i Itàlia.

Es calcula que uns 40 milions de ciutadans de la Unió Europea utilitzen regularment una llengua regional o minoritària històrica. Sabent que el català té aproximadament uns 10 milions de parlants, significa que el 25% d'aquests 40 milions d'europeus parlen català i s'evidencia, una vegada més, l'anomalia de la situació legal de la nostra llengua a Europa.

El Tractat pel qual s'estableix una Constitució per Europa destaca, en els principis fundacionals, que la Unió està fundada sobre "els valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, l'Estat de Dret i el respecte als drets humans, inclosos els de les minories". No tenen dret els catalanoparlants del Nord a viure plenament en català? On és aquí el compliment dels valors europeus del respecte, la llibertat i la dignitat d'uns ciutadans que només tenen traves per viure amb la llengua que els han ensenyat els seus pares i avis? Per què França no ratifica la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries tot i ser membre fundador del Consell d'Europa? Per què França, tot i ser un dels països fundadors d'Europa, no accepta ni respecta la seva pròpia diversitat?

Potser seria bo, que un dels requisits per entrar a formar part de la Unió Europea fos, entre d'altres, la ratificació obligatòria d'aquesta Carta.