Articles d'opini√≥ ← Altres articles

Parole, parole, parole

Marga Payola

Aquest 9 de maig celebrem un «Dia d'Europa» diferent, marcat pel regust amarg del Br√®xit i alleujats pel resultat de les eleccions franceses, que donen una nova i √ļltima oportunitat de ren√©ixer al projecte europeu. L'Europa d'avui, la dels Estats i no la de la gent, est√† esgotada i calen nous lideratges, noves idees i un nou projecte per donar un impuls definitiu per tenir una Uni√≥ Europea forta i amb futur.

Tot i les moltes coses bones que ens ofereix avui el projecte europeu, hi ha molts ciutadans que se n'allunyen, i un dels motius √©s el fet que no totes les lleng√ľes hist√≤riques s√≥n lleng√ľes oficials, com si hi hagu√©s lleng√ľes de primera i de segona classe. I aquest √©s el cas de la llengua catalana. Encara amb la ressaca de les eleccions de diumenge, Macron t√© el repte de reformar i salvar Fran√ßa del centralisme parisenc que ha despoblat i ha empobrit les regions perif√®riques, on ha crescut el populisme i on van votar massivament a Le Pen a la primera volta.

I aquest centralisme franc√®s no nom√©s ha perjudicat l'economia de les regions, tamb√© la seva diversitat cultural i ling√ľ√≠stica. √Čs per aix√≤ que des de la Plataforma per la Llengua trobem positiu el comprom√≠s amb la llengua catalana que ha adoptat el futur president Macron, a inst√†ncies dels nostres companys d'ELEN a Fran√ßa. Macron s'ha comprom√®s a incrementar la pres√®ncia de les identitats regionals minoritzades, a complir la Carta Europea de les Lleng√ľes Regionals o Minorit√†ries i a permetre l'ensenyament del catal√† a les escoles p√ļbliques.
Massa bonic per ser real, pot pensar alg√ļ d'entrada. Ja que √©s hist√≤rica la ignor√†ncia que s'ha fet de la llengua catalana a Fran√ßa, ja des de l'edicte del rei Llu√≠s XIV de l'any 1700, on es prohibia el catal√† a la Catalunya del Nord, mai revocat i encara vigent actualment.

Segons un estudi encarregat per la Direcci√≥ General de Pol√≠tica Ling√ľ√≠stica de la Generalitat de Catalunya el 2016, un 76% dels habitants de la Catalunya del Nord voldria el model biling√ľe a les escoles p√ļbliques. Actualment, nom√©s el 25% dels alumnes reben algun tipus d'ensenyament en catal√†, i nom√©s el 7,8% estudia a les escoles concertades amb immersi√≥ ling√ľ√≠stica d'Arrels i la Bressola. I segons l'Enquesta d'Usos Ling√ľ√≠stics a la Catalunya del Nord 2015, el nombre de parlants de catal√† ha augmentat en 8.000 persones en els darrers 10 anys, per√≤ la transmissi√≥ intergeneracional s'est√† perdent.

Segons dades de les institucions europees, hi ha uns cinquanta milions de ciutadans europeus que parlen lleng√ľes no oficials. Aix√≤ representa que un 10% de la poblaci√≥ no t√© garantits els seus drets ling√ľ√≠stics. Fins quan es permetr√† que aix√≤ segueixi passant a Europa?

Caldr√† una aposta valenta pel catal√† a Fran√ßa.  Caldr√† una aposta valenta per a garantir el futur d'Europa. Tamb√© per garantir els drets ling√ľ√≠stics de tots els ciutadans, parlin la llengua hist√≤rica que parlin.  Des de la Plataforma per la Llengua estarem amatents a que Macron compleixi la paraula donada i si est√† a l'al√ßada del que s'espera d'un possible futur gran l√≠der europeu.  Europa i la llengua catalana demanen m√©s fets i menys paraules.