Articles d'opinió ← Altres articles

Qui fa el que pot, està obligat a més

Òscar Escuder

Diu la dita que "qui fa el que pot, no està obligat a més". I avui, Dia Europeu de les Llengües, ens preguntem si les institucions europees fan prou per la llengua catalana i els seus parlants. I tots sabem que la resposta és que NO. Ja sabem que perquè una llengua sigui oficial a la Unió Europea cal que ho demani el seu Estat membre, i tots sabem que Espanya no demanarà mai que el català sigui oficial a Europa. O, en tot cas, res ens fa preveure-ho, més aviat al contrari.

Però en aquests moments en què el projecte europeu està en crisi seria important que Europa fes un pas endavant i liderés la inclusió dels més de 50 milions de ciutadans europeus que parlem una llengua no oficial i que ens sentim exclosos, almenys parcialment, d'un projecte col·lectiu que només reconeix 24 de les llengües que es parlen a Europa, que en són moltes més. El català n'és el més gran exponent: és la llengua no oficial de la UE amb més parlants i vitalitat. De fet, és la 14a llengua més parlada de la Unió.

Europa pot fer més coses pel català del que ha fet fins ara i ho pot fer millor. I té una oportunitat d'or que no pot deixar passar: la iniciativa popular europea Minority Safepack, que demana que es tramiti una llei europea de protecció lingüística, va recollir recentment el milió de signatures necessàries per tal que les institucions europees ho facin efectiu. Concretament, 1.128.385 ciutadans europeus hem demanat a la Comissió Europea que legisli a favor de les llengües regionals, minoritzades o minoritàries, i ara hi ha de donar resposta. Si arxiven aquesta petició serà una autèntica vergonya. Des de Catalunya en vam recollir moltes, de signatures.

El Dia Europeu de les Llengües se celebra cada 26 de setembre des de l'any 2001 a iniciativa del Consell d'Europa, amb l'objectiu de promoure la diversitat lingüística com un valor afegit que permet la cohesió social, facilita la mobilitat i afavoreix el respecte cap a la diversitat humana i social que representa. I això és una riquesa que sovint no es valora prou.

Des de la Plataforma per la Llengua animem les institucions europees a vetllar per la no-discriminació lingüística: volem tenir les directives i els reglaments europeus en català, volem que els nostres eurodiputats puguin treballar en català, volem que el català compti per ser funcionari a les institucions europees i volem que els catalanoparlants deixem de patir els inconvenients i discriminacions que representa que el català no sigui oficial de la UE. Hi tenim dret. O és que som ciutadans de segona?

Que la UE demostri que de debò pensa en els seus ciutadans, i no només en el mercat i els diners. Seria una bona manera perquè la ciutadania veiés que el projecte europeu, en el qual la majoria de catalans ens hi volem sentir còmodes i partícips, té tot el sentit que ha de tenir. I la llengua seria una molt bona manera de demostrar-ho.

L'altra manera d'assolir l'oficialitat del català a la UE i obtenir els drets que ens pertoquen és aconseguir un Estat propi que formi part de la UE. Pensem-hi.