Ja sabeu que una de les obsessions del govern valencià de PP-Vox és acabar amb la unitat de la llengua catalana -o, si no ho pot aconseguir, almenys debilitar-la-, en la millor línia del divide et imperas, un fet que li permeta, segons creu, aconseguir la seua finalitat última: acabar amb la presència normal de la llengua dels valencians en la vida social. I, en aquest sentit, la darrera pensada que ha tingut (a no ser que, en l'espai de temps entre que jo escric i vosaltres em llegiu, ja haja tingut alguna altra «ocurrència genial») ha estat «decretar» -com els agrada conjugar aquest verb!- que només es podran estudiar en l'assignatura corresponent (i com els agradaria poder suprimir-la!), d'entre els autors que «tenen la desgràcia» d'escriure «encara» en la nostra llengua y no en la del imperio, aquells que hagen nascut al País Valencià (Comunitat, li diuen ells).
La situació es presta a equívocs que fregarien la comicitat, si no estiguérem parlant d'uns fets tan dramàtics. Per exemple, segons aquesta normativa, els alumnes valencians no podran estudiar el Llibre dels Fets del rei Jaume I, perquè aquest va tenir l'ocurrència de néixer a Montpeller i no a Ontinyent, per exemple. No sabem quina sort els reserven a autors com Verdaguer o Guimerà (aquest darrer, per cert, nascut a les Canàries. Val o no val?), que donen nom a quantitat de carrers de moltes poblacions del País, inclosa la capital. Ja corre la brama, satírica, que alguns autors «del Principat» estan buscant-se possibles orígens valencians, com allò dels «oriünds», a veure si els seus poemes o les seues novel·les sí que poden anar a parar, «legalment», a mans de l'alumnat del sud del riu de la Sénia. Un conegut autor mallorquí, Biel Mesquida, recent Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, va tenir la sort de «néixer accidentalment a Castelló de la Plana», així que ves per on... De veritat que farien riure si no feren plorar!
Us imagineu els estudiants francesos no estudiant els autors del Quebec, els alemanys que no dugueren en els seus currículums els escriptors nascuts a Àustria (o, més gros encara, que el land de Baviera prohibira estudiar els escriptors nascuts a Brandenburg?). O que el govern de Flandes es negara a acceptar en els seus estudis literaris els autors nascuts als Països Baixos? I, ja posats a fer, que la Junta d'Andalusia vetara els autors nascuts a les dues Castelles o a Extremadura? Burlem-nos d'ells tot el que vulgueu, però després, per favor, pressioneu amb totes les vostres forces perquè Salvador Espriu, Joan-Lluís Lluís, Mercè Rodoreda, Ramon Llull, Jaume Cabré o Maria Mercè Marçal puguen continuar compartint el nostre Parnàs literari amb Ausiàs Marc o amb Vicent Andrés Estellés.
Aquest article va aparèixer originalment al número 47 de La Corbella, la revista de Plataforma per la Llengua. Llegeix-la aquí!
