Articles d'opinió ← Altres articles

El pacte nacional per la immigració i l’acollida lingüística a la Plataforma per la Llengua

Marc Biosca

El passat divendres 19 de desembre, al Palau de la Generalitat de Catalunya fou l'escenari de la signatura del Pacte Nacional per la Immigració, amb la participació de PSC, CiU, ERC, ICV, agents socials i una trentena d'entitats del Principat de Catalunya.

Centrant-nos en allò que el pacte disposa sobre la llengua -que és allà on la Plataforma per la Llengua edifica el seu treball-, celebrem que l'acord exigirà coneixements de la llengua, cultura i societat catalana per als nouvinguts, tot i que de fet no se'ls obligarà a fer cursos de català durant l'acollida. Ara bé, els qui puguin provar coneixements de català i de la societat catalana tindran més facilitats, per exemple, quan se'ls hagi d'expedir els certificats d'arrelament.

Per què ho celebrem? Doncs perquè de des de la Plataforma per la Llengua seguim treballant per fer del català la llengua comuna per a tots els nouvinguts, sota el pressupòsits que adoptar una llengua no significa mai cap renúncia a la llengua d'origen. És a dir, lluny d'aquell tòpic -que per desgràcia ha calat en alguns sectors socials del país- que hi veu, en el català, un problema d'afegit en els molts que es troben els nouvinguts que arriben a casa nostra, sempre hem treballat per fer visible i per fer comprendre que és precisament el català l'eina més valuosa per resoldre les citades problemàtiques.

La clau de volta del Pacte Nacional per la Immigració és doncs fer que, el català, passi a ser la llengua vehicular en l'acollida dels immigrants. Això no obstant, serà necessari fer un seguiment d'aquesta obligatorietat, per veure fins a quin punt s'apliquen aquestes mesures que es recomanen. Doncs sabem del cert que tant important és que el marc legal posicioni la llengua catalana com a vehicular en l'administració del país, com que la pròpia societat d'acollida revisi i s'impliqui en una mirada crítica dels usos lingüístiques amb els nouvinguts que duen a terme una notable quantitat de catalanoparlants.

Des de la Plataforma per la Llengua, i concretament des de l'àrea d'acollida lingüística, posem fil a l'agulla per tal de treballar des d'aquesta doble perspectiva: els nouvinguts, i la societat d'acollida. Una mostra d'aquesta feina n'és la presentació de dues companyes el passat dia 6 de febrer al Parlament de Catalunya.

Una d'elles: "El català? És chévere!", s'adreça a la població catalana d'origen llatinoamericà. I té com a objectiu apropar el català a les persones que, procedents dels diferents països de Llatinoamèrica, s'han establert, durant els darrers anys, en algun dels territoris de parla catalana. Es tracta d'una exposició on, a més del català, hi ha la presència de les principals llengües de les persones d'origen llatinoamericà: el castellà, el quítxua, l'aimara i el guaraní.

L'altra: "Obre't en català!", s'adreça especialment al públic catalanoparlant sobre la necessitat de parlar en català amb les persones nouvingudes que no la coneixen. El propòsit és mostrar com l'hàbit de canviar de llengua amb una persona immigrada equival a una nova forma d'exclusió social. 

Hem començat parlant del Pacte Nacional per a la immigració i clourem torna-t'hi a fer referència, perquè entenem que en el fons d'aquest, hi ha la voluntat que el nouvingut no quedi exclòs en l'apropiació de l'eina que més li servirà per iniciar el recorregut de la integració en la societat d'acollida: la llengua catalana. És el mateix que pensa la Plataforma per la Llengua, i hi treballem perquè això sigui possible.