Articles d'opinió ← Altres articles

15 anys de la primera acció de la Plataforma per la Llengua

Bernat Gasull

El 12 de desembre del 1993 l'organització va fer un rècord Guiness de llaunes de Coca-Cola per demanar-ne l'etiquetatge en català.

Aquest 12 de desembre farà justament 15 anys que la Plataforma per la Llengua va aconseguir aplegar més de 18.000 llaunes buides de Coca-Cola a la plaça Catalunya de Barcelona i fer un rètol gegant que deia, en majúscules, "Etiquetem en català". Aquest rècord Guiness significaria el tret de sortida de l'activitat de la Plataforma per la Llengua, que 15 anys després ha rebut el Premi Nacional de Cultura a la Projecció Social de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya 2008.

L'any 1993, l'entitat feia la presentació pública com a organització, esgrimia aquesta demanda de la societat catalana i feia incidència en el tracte excepcional que rebia el consumidor català. No hi havia dins la Unió Europea ni dins els països de tradició democràtica una llengua tan parlada com el català i que Coca-Cola no respectava en l'etiquetatge. No en va l'organització utilitzava llavors el següent lema: "La Coca-Cola etiqueta en 135 idiomes arreu del món, i per què no en català?". Quinze anys després la situació no ha canviat gens ni mica. Malgrat els rumors que han corregut durant aquest temps que apuntaven la inclusió del català, encara és hora que Coca-Cola i la concessionària per al Principat de Catalunya i Balears, Cobega, facin res per etiquetar una sola llauna o ampolla en català.

L'acte de fa just 15 anys a la plaça de Catalunya va acollir força participació en un ambient festiu acompanyat pel so de les gralles. Entre les 11 del matí i les 2 del migdia van ser molts els que van dur la seva llauna de Coca-Cola i que col·locaven per construir el rètol gegant amb el lema "Per l'etiquetatge en català". Un cop acabada la festa es van reciclar totes les llaunes.

La tria d'aquest producte no va ser a l'atzar. Es tractava d'una empresa que en general era sensible a la diversitat lingüística. La multinacional ja etiquetava en multitud de llengües arreu del món, algunes molt menys parlades que el català. 

A més, el respecte a les cultures en els territoris on actuava ja era un precepte inclòs en la pròpia responsabilitat corporativa de l'empresa, com ho és també ara; un aspecte que l'empresa ha anat desenvolupant i aprofundint tot i que les seves elaboradores espanyoles en prescindeixen, i no fan cas dels seus principis. Segons les consideracions de la multinacional, la diversitat hauria de ser una prioritat. Així, Coca-Cola entén la diversitat com el respecte a les persones individuals, el valor de la diferència i la representació dels consumidors i dels mercats on fa negoci, principis que no aplica per al consumidor català pel que fa a la informació del producte.

Després d'aquella primera acció, han estat moltes les insistències per tal que la multinacional normalitzi el tracte amb els consumidors catalans i porti a terme els criteris de diversitat. El 9 de febrer del 1994 la Plataforma per la Llengua va fer una protesta en un acte de Coca-Cola al Palau de la Música Catalana.

De llavors ençà les demandes no s'han aturat. Durant aquest període, l'etiquetatge de begudes s'ha anat normalitzant. En un estudi realitzat l'any 2006 per la Plataforma per la Llengua, es constatava que de les 8 primeres empreses de begudes amb seu a Catalunya, 5 ja etiquetaven tots o força productes en català. Cobega era entre les 3 que no ho feien. Curiosament, les 5 empreses que ja etiquetaven en català (Freixenet, Codorniu, Damm, Vichy Catalán i M. Torres) no tenien cap producte en català l'any 1993. La modernització d'aquestes empreses i l'assoliment d'una política equitativa vers el consumidor català, va fer que afegissin el català en l'etiquetatge de productes. La Plataforma per la Llengua ha incidit en aquestes demandes en les campanyes que a partir del 1993 ha anat desenvolupant. Aquestes empreses van respondre de manera satisfactòria. Només Coca-Cola i Fontvella (Groupe Danone), tot i rebre les mateixes demandes, s'han negat a equiparar el consumidor català a la resta de consumidors comparables.

Amb tot, ens plau constatar que Coca-cola i Cobega ja han fet passos en altres àmbits respectant el consumidor català: com la publicitat, la participació en esdeveniments culturals de casa nostra i, darrerament (2007), el web en català; tanmateix, des de fa molts anys, no s'ha avançat en l'etiquetatge.