Articles d'opinió ← Altres articles

La publicitat infantil a TV3

Yvonne Griley

Diguem que és un diumenge de novembre, a hora punta del matí, esmorzant davant del televisor amb TV3. S'acosta la campanya de Reis, es nota perquè hi ha més anuncis que programes.  Potser de 20 anuncis, 3 són en català. Només salva una mica l'estadística una veu en off que, de tant en tant, apuntala les publicitats pensades per a Espanya -diàlegs, textos, exclamacions, cançons- amb un breu comentari tècnic sobre la joguina en català.

De què serveixen campanyes com les de la Plataforma per la Llengua de difusió i promoció de la joguina en català? De què ha servit el Cavall Fort, el Tatano, el moviment Rialles o el doblatge de pel·lícules al català? De què serveixen les accions de campanya de Reis del Consorci per a la Normalització Lingüística en la qual s'han abocat tants diners? De què serveix una televisió pública a Catalunya si després de tants anys de lluita per la cura educativa dels infants, cau en la incoherència d'aglutinar milers dels nostres fills sota el paraigua d'un magnífic Club Super3 i, en canvi, no té cura de la llengua en la publicitat infantil que emet?

Totes les accions de les entitats citades i de les que m'hauria agradat citar -espero que m'ho sabran perdonar- no són més ni tant poc que l'expressió de la voluntat de la societat civil catalana que creu que el català ha d'acompanyar el creixement educatiu i social de la part més sensible de la nostra societat, els nens i les nenes del nostre país.

Deixo al marge per avui la llengua de les joguines, també crucial, tot i que mereix, igual com la llengua de la publicitat adreçada als infants, un esforç específic de conscienciació i un posicionament coherent per part de l'Administració.