Articles d'opinió ← Altres articles

Quan parlar català és discriminatori

Carmen Pérez Sánchez

Aquest mes es publicà un article al diari Periodista digital amb el títol Que los inmigrantes rechazen el castellano...(http://blogs.periodistadigital.com/emigrantes.php/2008/06/05/guia-castellano-rosa-diez-idioma-lengua-5678)  on es feia ressò de la presentació de la segona edició de la Guia pràctica d'acollida lingüística de la Plataforma per la Llengua. És cert que en aquest Estat existeix una legislació que, almenys sobre el paper, protegeix la llibertat d'expressió però, com demostra la sentència per la querella interposada per l'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, contra el periodista de la COPE, Federico Jiménez Losantos, una cosa és informació, una altra opinió i, una altra de ben diferent, difamació. El contingut de l'article del diari digital abans esmentat no podria estar en cap de les dues primeres categories - informació o opinió-, doncs comença dient que l'objectiu de la campanya de la Plataforma per la Llengua és justament "eliminar el castellà de la vida social, com si d'un idioma estranger es tractés" on "s'inculca a les famílies immigrants que el seu avenir depèn de la seva empatia per aprendre català".

En l'actualitat ningú podria negar que el coneixement de llengües és un valor afegit a l'hora de trobar feina i si, a més, aquesta llengua és oficial en el lloc on es viu, hauria d'esdevenir imprescindible. Per tant, ¿d'on ve el problema de recomanar als/a les nouvinguts/des al nostre país que aprenguin una llengua que és d'ús habitual per, segons diuen les estadístiques, la meitat de la seva població? Segurament són aquestes mateixes veus les que veurien com a un símptoma d'una clara voluntat d'integració el ràpid aprenentatge del castellà d'aquelles persones procedents de territoris no castellanoparlants. Per consegüent, ¿per què no podem esperar els catalans i les catalanes que facin el mateix els i les que arriben al nostre territori?

En aquest mateix article, per reforçar la seva tesi, se cita a la diputada de Unión, Progreso y Democracia (UPyD), Rosa Díez, afirmant que "quan es diu política lingüística a excloure el castellà, la llengua de l'Estat, de tot espai públic, és discriminació". Soposo que tothom estaria d'acord amb què qualsevol llengua és una eina a través de la qual les persones desenvolupen una part important de la seva llibertat quan es relacionen amb els demés. Les persones, en comunicar-se, escullen la llengua i la modalitat de la llengua, i això forma part del seu àmbit insobornable de llibertat, ja que les llengües formen part de la soberania dels individus. Aleshores la meva pregunta seria ¿com s'ha d'anomenar aquella política que nega la posibilitat als/a les catalanoparlants de poder comunicar-se amb tothom -independentment del seu origen i de la seva llengua primera- i en tot context en la seva pròpia llengua? Si això no és discriminació, que vingui Déu i que ho vegi!