Articles d'opinió ← Altres articles

La febre insular

Joan Melià

Des de les darreres eleccions autonòmiques, ja fa un poc més d'un any, a les Illes Balears no hi ha setmana que no hi hagi notícies d'escàndol: l'expresident fuig de sobte als EUA, ha deixat el Govern amb deutes incontrolables, el metro -acabat d'inaugurar- s'inunda, un exregidor de Palma paga la bugaderia a altes hores de la nit i ho fa amb càrrec a la targeta municipal, surten a llum incomptables corrupcions urbanístiques i també hi arriba la crisi de la construcció, els tribunals invaliden decrets en contra del català aprovats pel Govern anterior, un batle es promou com a president del PP amb la negació de la unitat de la llengua com a punt fort del seu programa,  la candidata oficial promet llibres de text amb totes les modalitats insulars (mallorquí, menorquí, eivissenc, formenterer), els empleats ferroviaris fan vaga perquè es vol posar ordre en un sistema de primes i hores extres que els permet cobrar més que el president del Govern, un dels més influents promotors urbanístic -i president del Mallorca- fa suspensió de pagaments, els pagesos -encara en queden?- amenacen manifestar-se per la puja del gasoil... Tot junt com si fos un esclat de febre o erupcions de reacció a l'estat d'extrema morbidesa a què han arribat les Balears després de suportar la darrera legislatura.

I enmig de tot, el director general d'Air Berlin, a través d'un editorial de la revista que regalen en els seus avions, entra en còlera perquè la directora general de Política Lingüística s'atreveix a enviar-li una carta -que també ha remès a altres companyies aèries- en la qual, amb una educació exemplar, li parla de la conveniència que la seva companyia, en els vols amb destinació o origen a les Balears (que són moltíssims, tot s'ha de dir), incorpori les dues llengües oficials i li ofereix la col·laboració de la seva Direcció General per facilitar-los la feina pel que fa al català.

S'ha posat en dubte que l'irresponsable editorial signat per Joachim Hunold sigui obra directa seva i, alguns, hi han entrevist la mà d'Alvaro Middelman, el representat màxim de la companyia a Espanya -i, mirau com són les coses, president del Foment de Turisme de Mallorca-, que en repetides ocasions ha evidenciat la seva poca simpatia pel tema lingüístic (és membre també d'aquella Mesa del Turismo que fa un any es queixava perquè l'ús de les altres llengües oficials en la senyalització de carreteres i aeroports creava problemes entre els turistes).

La prepotència insultant i mentidera de l'editorial de l'Air Berlin Magazine només pot ser producte de la imatge que alguns, durant els darrers anys, s'han fet de ser senyors de les Balears i de les seves institucions. La pusil·lànime resposta d'alguns destacats membres del govern balear i de l'espanyol, no deuen haver fet més que corroborar-los aquesta percepció.

Així i tot, des de la companyia, després d'unes primeres reaccions que encara agreujaven més el to de l'editorial, s'ha volgut -sense arribar a demanar disculpes- rebaixar la tensió i, fins i tot, han arribat a insinuar una remota possibilitat futura d'incorporar el català en algun ús de la seva companyia. En aquest aparent canvi d'actitud, sens dubte hi deu haver tingut a veure la ràpida reacció des d'algun mitjà de comunicació (d'aquí i d'Alemanya) i, sobretot, en l'àmbit de la xarxa, que la va estendre ràpidament a tot l'àmbit lingüístic. El fort increment de la mobilitat humana i de la informació té aquests avantatges, encara que també explica les incursions permanents de la flota d'Air Berlin en el nostre territori i haver de patir l'aplicació de la idea que, en l'àmbit lingüístic, tenen el seus directius d'una "Europa sense fronteres". No cal dir que convé treure partit dels avantatges.