Articles d'opinió ← Altres articles

Estratègia per la llengua

Daniel Mundet

 

La ressaca post-electoral requerirà un temps d'espera per veure quines són les línies d'actuació que es defineixen a l'Estat espanyol i a Catalunya. Si analitzem com ha anat la pre-campanya i la campanya electoral observem amb molta preocupació com la demagògia i els atacs a la llengua catalana van prenent carta de naturalitat. Són atacs que volen desgastar la nostra política educativa i cultural. Són actituds que el que realment pretenen és la ruptura social. Però també són atacs que només tenen resposta des de Catalunya. Les institucions i partits d'àmbit estatal sovint miren cap un altre costat o responen amb una tebiesa i silenci més aviat còmplice.

Cal recordar que en aquests moments l'Estat espanyol és l'únic de la Unió Europea i del context dels països democràtics que té una llengua tan parlada, com és el català, que representa un percentatge tan alt de la població de l'Estat i que, en canvi, no tracta aquesta llengua de manera plenament oficial en igualtat de condicions respecte les altres llengües oficials de l'Estat, en aquest cas, del castellà. És per això que cal denunciar de forma clara que la legislació a favor del català és molt inferior a la que protegeix el castellà.

Ara és el moment per tal de demanar als representants catalans a Madrid que actuïn per adequar el model lingüístic de l'Estat espanyol a la resta de democràcies occidentals. Un bon model són les societats amb diverses llengües pròpies que tenen milions de parlants com són els casos de Canadà, Bèlgica, Finlàndia o Suïssa.

Per aconseguir-ho, proposem un seguit de mesures que, entre d'altres, passen per garantir el reconeixement de la unitat de la llengua, que el català sigui oficial per a tot l'Estat espanyol en els mateixos termes que la Constitució tracta el castellà. Després de tants anys de democràcia ha arribat el moment de garantir un ús normal del català al Congrés i al Senat. Cal un plantejament unitari per aconseguir unes mesures mínimes com les esmentades. Si aquesta estratègia no es pot fer efectiva ens trobarem altre cop amb una dinàmica d'atacs demagògics constants, mai vista en una democràcia europea.