Articles d'opinió ← Altres articles

Post-eleccions

Daniel Mundet

Els resultats electorals d'aquest diumenge tindran algun impacte en les polítiques lingüístiques dels territoris de parla catalana? Hi haurà una millora o un retrocés de la nostra llengua? El sol fet que ens plantegem aquestes preguntes denota que es parteix d'una base d'anormalitat que fa que la situació de la llengua catalana sigui la torna del color polític de torn.

Aquest fet, per dir-ho suaument, és únic a Europa. Al Principat aquesta situació potser no es visualitza de forma tan explícita. A les Illes i al País Valencià és on hi ha més camp per córrer. És per això que abans de les eleccions Plataforma per la Llengua País Valencià va presentar un seguit de propostes de compromís sobre temes lingüístics als partits polítics que concorrien a les eleccions al govern de la Generalitat Valenciana. El primer fet que cal destacar és el silenci general: manca de resposta per part d'Esquerra Unida, el Partit Socialista del País Valencià i el Partit Popular. Només els Verds del País Valencià, Esquerra- País Valencià i el Bloc es van posicionar sobre mesures bàsiques com ara l'ús de la llengua a l'administració, en els mitjans de comunicació públics, universitats, toponímia... Ara, a la llum dels resultats electorals, ja sabem que hi haurà continuïtat en les institucions. Això no ha de ser excusa per ser pessimistes, però serà necessari seguir treballant amb constància, i situar la llengua fora del cos a cos partidista i aconseguir uns consensos mínims que ara no hi acaben de ser.

En el cas de les Illes caldrà veure els possibles acords de govern dels propers dies. En qualsevol cas, una primera mostra de bona voluntat podria ser que l'Institut Ramon Llull comptés amb la participació de tots els territoris de l'àmbit lingüístic. La situació actual no deixa de ser una altra anomalia, inexplicable, sobretot quan es compara amb la solidesa dels models de l'Instituto Cervantes o el British Council o tants d'altres.