Si som conscients que la vitalitat de la llengua catalana està condicionada per un entorn variable i complex, llavors hem d'actuar en conseqüència i reconèixer que hem de mantenir una contínua lluita. Una lluita doble, és a dir, dues batalles, la batalla legal i la batalla del sentiment.
Per una banda cal que donem armes a la llengua contra la variabilitat. Dit d'una altra manera, cal que lluitem per establir les bases que donen estabilitat a la llengua, l'oficialitat en tots els terrenys on s'hagi d'exigir, per tal que tingui l'estatus de llengua de país. Només així es podran defensar amb garanties els interessos i els drets de les persones en tots els àmbits sense discriminacions.
L'exigència del català a la UE, el reconeixement del dret i el deure de saber català, les campanyes de la Plataforma per la Llengua respecte de l'etiquetatge o bé de denúncia sobre fets concrets responen a la batalla de la legalitat. Una batalla que no és necessàriament popular però que requereix constància i implicació política i que també pot esdevenir altament simbòlica.
La segona batalla és la del sentiment. És la que es guanya mitjançant la reacció, la implicació personal i la constància. Les raons emotives que lliguen el sentiment de pertinença a un grup es treballen en la transmissió intergeneracional i s'expandeixen fora de la llar en cercles concèntrics a amistats, en l'entorn laboral i en qualsevol relació d'intercanvi que la llengua en sigui el vehicle.
Estudis recents ens diuen que més de la meitat de la població ens sentim catalans i, en canvi, vivim la dicotomia entre aquesta acceptació i la percepció d'un ús del català molt per sota del 50% del total de les situacions comunicatives que protagonitzem o observem. L'amenaça constant d'uns canvis vertiginosos (mitjans de comunicació; telemàtica, mercat global, nou perfil de població) en un espai de temps i territori tan reduït, agreuja la situació i ens debilita.
Per la salut del català les dues batalles són necessàries i ara més que mai cal guanyar la batalla del sentiment. La que davant de tots els condicionants negatius que fan que la situació del català sigui complexa ens permetrà mantenir la força de la col·lectivitat.