Articles d'opinió ← Altres articles

L’assignatura pendent

Daniel Mundet

L'objectiu de la Plataforma per la Llengua és treballar per garantir la presència de ple dret de la nostra llengua en tots els àmbits i, d'acord amb aquest objectiu, realitzem una sèrie d'activitats per contribuir a crear un estat d'opinió favorable a la normalització lingüística i per incidir de manera pràctica i positiva en la situació de la nostra llengua.

L'objectiu de la Plataforma per la Llengua és treballar per garantir la presència de ple dret de la nostra llengua en tots els àmbits i, d'acord amb aquest objectiu, realitzem una sèrie d'activitats per contribuir a crear un estat d'opinió favorable a la normalització lingüística i per incidir de manera pràctica i positiva en la situació de la nostra llengua.

Treballem, també, perquè el català com a llengua pròpia del territori sigui la llengua d'acollida dels nouvinguts i esdevingui un factor de cohesió social. Això ha de comptar amb que el català sigui la llengua vehicular i d'aprenentatge en els diferents nivells educatius.

Pel que fa al nostre sistema educatiu, hem de reconèixer que la presència del català a Primària, a Secundària i a les nostres universitats, per dir-ho d'alguna manera, no és l'òptim. Cal fer un anàlisi global, que tingui en compte els diferents nivells educatius. És especialment preocupant la situació del català a Secundària i batxillerat on, en el millor dels casos, els joves passen amb més o menys èxit els exàmens de català, tal i com demostren les notes de selectivitat.

És per això que cal que hi hagi un replantejament de metodologies i pedagogies a tots els nivells. Això voldria dir plantejar-se la immersió a Secundària on, de facto, el català no és la llengua vehicular dels aprenentatges ni la més emprada en la docència ni en les relacions interpersonals entre professorat i alumnat.

Cal reforçar la presència del català a les nostres universitats on s'elaboren i fixen les terminologies específiques i es preparen els futurs professionals que, a casa nostra i, d'acord amb les lleis vigents, han de ser capaços d'exercir la seva professió expressant-se en català.

En definitiva si el nostre model educatiu busca l'excel·lència i es vol inspirar en Finlàndia o Noruega, és evident que cal facilitar l'aprenentatge i l'ús d'altres llengües, però això no és incompatible amb emprendre mesures que evitin la laminació de la llengua catalana. La globalització, els canvis socials ràpids, l'actitud del govern central que intenta, a cop de decret, imposar més hores de castellà a l'escola, el nou espai europeu d'educació superior... són amenaces i reptes que no ens han d'espantar i que hem de saber afrontar i encarar.