Amb la pròxima ampliació de la Unió Europea, el català esdevindrà la novena entre les 23 llengües oficials de la Unió Europea. El domini lingüístic del català té més població que el grec, el portuguès i el txec, i el català, més parlants que l'eslovac, el danès, o el finès, per posar només alguns exemples. A més, tots els estudis demostren que el català és rendible comercialment.

Malgrat això, l'Estat espanyol té un tractament excepcional amb la nostra llengua. Totes les altres llengües amb les característiques del català tenen un reconeixement plenament oficial a l'estat on es troben, i dins de la UE, totes les llengües comparables, sense excepció, són plenament oficials i reconegudes en els usos de la vida quotidiana. El català no. Aquesta situació extravagant només es pot trobar fora de contextos de països democràtics i constitueix una discriminació per raó de llengua i una vulneració dels drets humans.

A casa nostra es parlen moltes llengües, i creiem que el català pot esdevenir l'eina per evitar discriminacions, per trencar murs i obrir fronteres. Catalunya no és un país monolingüe ni bilingüe, sinó  plurilingüe, i parlar en català als nouvinguts esdevé un instrument per donar a entendre que els considerem membres de la nostra comunitat.

Per tot plegat, durant la passada campanya electoral, la Plataforma per la Llengua va presentar als partits polítics amb representació parlamentària 31 propostes de compromís per a la nova legislatura. CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA van respondre a les propostes, i si compleixen els compromisos, es poden produir millores importants pel que fa a l'ús del català.

No totes les respostes van ser igual de compromeses. Mentre el candidat del PSC i futur President, José Montilla, es limitava a dir-nos per carta que havia llegit exhaustivament el qüestionari que li vam enviar, i que els temes a tractar mereixien una reflexió més àmplia, CiU, ERC i ICV-EUiA es van comprometre a fer efectives moltes de les propostes plantejades. Tots tres van coincidir, per exemple, en la necessitat de desenvolupar el nou estatut al màxim pel que fa al reconeixement i extensió del català i van assumir que això suposarà fer modificacions legislatives.

Pel que fa a la qüestió de l'etiquetatge en català, que des de la Plataforma per la Llengua considerem vital perquè afecta a l'equiparació legislativa del català i el castellà per llei, ERC i ICV-EUiA es van comprometre a treballar per assolir que l'etiquetatge com a mínim en català sigui present en tots els productes distribuïts en l'àmbit territorial de Catalunya, i per tant, a desenvolupar l'article 34.3 de la llei de Política Lingüística i a donar compliment a l'article 26 a) de l'Estatut del Consumidor. CiU va apostar per tirar endavant aquest aspecte de manera sectorial i amb calendaris diferenciats. El desenvolupament d'aquest punt compta amb l'aval del Reial Decret 1334/1999, de la moció 98/VI del Parlament de Catalunya, de la Directiva 97/4/CE i de la 2000/13/CE de la Unió Europea, de la Carta de les Llengües Regionals i Minoritàries signada per l'Estat espanyol i de la sentència 147/1996 del Tribunal Constitucional.

Els tres partits van assumir molts dels compromisos plantejats: amb matisos, tots tres es van comprometre a garantir la publicitat com a mínim en català en opis i tanques publicitàries; a assegurar amb mesures legislatives la presència del català en productes relacionats amb les noves tecnologies, com mòbils i consoles; a equiparar el català al castellà progressivament en exhibicions públiques cinematogràfiques i en DVDs; a vetllar pel compliment de les condicions lingüístiques establertes en les concessions dels operadors de TDT; a assegurar que el català sigui exigible als docents universitaris; a aplicar el requisit lingüístic per als funcionaris que exerceixin a Catalunya, inclosa l'administració de justícia; i a potenciar l'acollida lingüística en català.

Des de la Plataforma per la Llengua farem un seguiment de tots aquests compromisos per garantir que es portin a la pràctica. Mentrestant, continuarem treballant per fer avançar la llengua catalana en aspectes concrets i per garantir els drets lingüístics de totes les persones que viuen a casa nostra, i que parlen multitud de llengües. La promoció i potenciació d'aquesta diversitat també és una bona manera de cohesionar el català com a llengua de trobada.