En les seves paraules, aquesta associació que diu defensar la llibertat i el plurilingüisme considera que "és vergonyós que els representants dels ciutadans espanyols no siguin capaços d'entendre's en la llengua oficial de l'Estat dins de les seves principals institucions".

El que a mi em sembla vergonyós, però, és que en nom de la llibertat i el plurilingüisme justament no s'asseguri ni aquest plurilingüisme ni la llibertat lingüística dels basco, catalano i gallegoparlants.

De fet, cada vegada que sento o llegeixo la paraula plurilingüisme desconfio perquè gairebé sempre és emprada per defensar exactament el contrari: el monolingüisme, en castellà, és clar. I el mateix succeeix amb la paraula llibertat, que massa sovint s'utilitza per imposar una determinada visió de la realitat que només poden exercir els que ostenten el poder d'imposar aquesta realitat i els seus acòlits. 

Si en nom de la llibertat lingüística, doncs, el que veritablement es defensa és l'ús forçós del castellà en la Cambra, que representa els diferents territoris de l'Estat, i amb això entenc que també els seus trets diferencials -econòmics, culturals, polítics, lingüístics...-, els que veritablement estem a favor de la llibertat lingüística i del plurilingüisme arreu de l'Estat potser hauríem de començar a pensar uns nous conceptes que no estiguessin tan "contaminats" com aquests dos.