Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua creu que el recurs contra la Llei d’acollida és una “intromissió a la voluntat del poble català”

La Plataforma per la Llengua considera que la Defensora del Pueblo, amb el seu recurs, demostra hostilitat cap als catalanoparlants, posa pals a les rodes als drets de les persones immigrades i a la convivència a Catalunya, i pretén consolidar una societat amb ciutadans de primera i de segona. Volem recordar que aquest recurs està relacionat amb la sentència contra l'Estatut que la Plataforma per la Llengua va demanar que es desacatés per antidemocràtica, i que el 10 de juliol passat va ocasionar el rebuig unànime de la societat catalana.

La Plataforma per la Llengua, com a entitat que treballa per a la inclusió social de les persones nouvingudes amb l'objectiu de fer del català la llengua comuna de la vida pública en el context d'una societat multilingüe, vol manifestar el seu posicionament en relació a la presentació d'un recurs per part de la Defensora del Pueblo contra la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya, Per això, l'organització vol manifestar:

  • Que la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya va ser aprovada per l'ampli consens que sumen una majoria molt àmplia de diputats del Parlament de Catalunya (CiU, PSC-Ciutadans pel canvi, ERC, ICV) i que està en la línia de les recomanacions de la Comissió Europea.
  • Que aquest recurs està relacionat amb la sentència sobre l'Estatut de Catalunya emesa pel mateix Tribunal Constitucional que ara haurà de resoldre'l, i que una vegada més posa en dubte les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya i suposa una intromissió molt clara a la voluntat del poble català.
  • Que la Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya pretén aconseguir la inclusió de les persones immigrades a la societat catalana com a vehicle d'accés als drets socials d'aquestes persones, i com a eina de ciutadania. 
  • Que amb aquesta llei es vol assegurar el coneixement de la llengua catalana oficial i pròpia de Catalunya, que també ha de ser llengua comuna. El coneixement de l'altra llengua que també és oficial a Catalunya perquè ho és oficial a l'Estat, el castellà, ja està garantit i és la llengua de màxim coneixement a la població immigrada a causa de les polítiques de l'estat.
  • Que cal considerar que, tal com moltes persones immigrants afirmen, el català és un tresor que cal compartir. Parlant el català estem reconeixent el nostre interlocutor com a propi del lloc i per tant, li estem facilitant la seva incorporació a la comunitat.

Per tot plegat la Plataforma per la Llengua denuncia que:

  • L'actitud de la "Defensora del Pueblo" continua amb la línia iniciada pel seu antecessor i mostra una clara hostilitat i discriminació vers els drets lingüístics relatius a la llengua catalana. 
  • Una institució que hauria de ser, en teoria, neutral torna a posicionar-se en contra d'una llei votada pel Parlament català, evidenciant així el greu dèficit democràtic de l'Estat espanyol i d'aquesta institució.
  • Demanem que les institucions catalanes continuïn aplicant la llei passi què passi amb aquest recurs. La voluntat democràtica del poble de Catalunya està per sobre de la voluntat de la Defensora del Pueblo o dels membres del Tribunal Constitucional que s'ha provat que actuen parcialment i fomenten la desigualtat entre ciutadans. 
  • Cal recordar que segons l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya era el Síndic de Greuges, i no pas el Defensor del Pueblo, qui tenia competències exclusives en l'àmbit de Catalunya, malgrat que la sentència va retornar competències a aquesta segona institució. 
  • Aquest recurs, i la intencionalitat que el motiva, confirma que la llengua catalana no pot disposar d'un marc jurídic propi i tanca la via a la igualtat de drets lingüístics a l'Estat espanyol.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin