Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua esperona les empreses a acomplir el nou Codi de consum i creu que el PP i Ciutadans volen recórrer la normativa per imposar el monolingüisme

Aquesta setmana entra en vigor el nou Codi de consum, que en el seu article 128 equipara l'etiquetatge en català al castellà. La Plataforma per la Llengua anima les companyies a acomplir la nova normativa el més aviat possible per tal de respectar els drets dels consumidors catalanoparlants. Pel que fa a les crítiques llançades pel Partit Popular i Ciutadans a la nova llei, la Plataforma per la Llengua creu que l'únic que persegueixen és imposar el monolingüisme. A Catalunya hi ha més de 500 lleis que imposen el castellà i discriminen el català. A la Unió Europea, tots els països que tenen llengües pròpies amb un nombre similar de parlants al català tenen garantits des de fa temps els mínims que estableix la nova llei.

Aquesta setmana entra en vigor la Llei 22/2010, del 20 de juliol del Codi de consum publicada fa un mes al DOGC 5677 del 23 de juliol, per la qual a l'article 128.1 sobre drets lingüístics de les persones consumidores, s'especifica: "2. Les persones consumidores, sens perjudici del respecte ple al deure de disponibilitat lingüística, tenen dret a rebre en català: b) Les informacions necessàries per al consum, d'acord amb llurs característiques, l'ús i el maneig adequats dels béns i serveis, amb independència del mitjà, format o suport utilitzat, i, especialment, les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de la salut i la seguretat." La Plataforma per la Llengua celebra que per primer cop aquest dret passa a ésser una obligació per part de les empreses, ja que a la Unió Europea, tots els països que tenen llengües pròpies amb un nombre similar de parlants al català fa temps que tenen garantits els mínims que estableix el Codi de consum.

Així, en l'article 211.5 es diu clarament que: "La documentació i les informacions necessàries per a l'adequat consum i ús dels béns i serveis dirigides a les persones consumidores han d'estar a disposició immediata d'aquestes en els termes que disposa l'article 128.1." Segons la disposició transitòria segona les empreses i les entitats tenen un termini de sis mesos per adaptar-s'hi. Per als empresaris que tenen la consideració de microempresa o de petita o mitjana empresa, el termini d'adaptació és d'un any. Això vol dir que devers el final de febrer del 2011 les grans empreses de refrescos, iogurts, medicaments, joguines o electrodomèstics que encara ara no etiqueten en català hauran d'haver canviat les etiquetes i instruccions dels productes per adaptar-los a la nova normativa. Fins ara, només els productes catalans amb denominació d'origen o de qualitat estaven obligats a estar etiquetats en català.

En aquests moments hi ha 192 lleis de l'Estat que imposen l'etiquetatge, les instruccions i les garanties en castellà de pràcticament tots els productes que es distribueixen a Catalunya, cadascuna d'aquestes normatives, naturalment, amb el seu corresponent règim sancionador. Aquestes lleis, juntament amb els centenars de legislacions que obliguen a utilitzar el castellà en molts altres àmbits, comporten que aproximadament per cada llei que el Govern fa per afavorir el català a Catalunya, l'Estat espanyol en faci 50 afavorint el castellà en aquest mateix territori.

La nova reglamentació significarà un canvi substancial en el paisatge del mercat català, on la majoria de productes no s'etiqueten en llengua catalana. Els consumidors catalanoparlants eren fins ara els únics de la Unió Europea que, tot i constituir un gruix tan important de parlants, encara no tenien una normativa en etiquetatge que obligués a l'ús de la llengua respectiva. En la resta de casos de llengües amb tants milions de parlants ja se n'havia regulat l'obligatorietat.

Dins aquest context, la Plataforma per la Llengua lamenta les actituds del PP i Ciutadans que ja han dit que justament per les qüestions lingüístiques portaran la llei al Tribunal Constitucional (en el cas de Ciutadans, via el Defensor del Pueblo espanyol). L'actual llei espanyola del consumidor (Reial Decret Legislatiu 1/2007) té dos articles lingüístics pels quals fa obligatori el castellà a Catalunya en l'etiquetatge, instruccions i garanties dels productes, el 18 (que diu: "Sense perjudici de les excepcions previstes legalment o per reglament, les indicacions obligatòries de l'etiquetatge i presentació dels béns o serveis comercialitzats a Espanya han de figurar, almenys, en castellà, llengua espanyola oficial de l'Estat"). I el 125 ("La garantia comercial s'ha de formalitzar almenys en castellà, i, a petició del consumidor i usuari, per escrit o en qualsevol altre suport durador i directament disponible per al consumidor i usuari, que sigui accessible a aquest i d'acord amb la tècnica de comunicació utilitzada"). En tots dos casos, l'obligació és molt més directa que no pas en el cas del Codi de Consum pel que fa al català, i també es preveuen sancions i multes lingüístiques per a qui no acompleixi aquestes normatives. PP i Ciutadans s'oposen, doncs, al bilingüisme legal en l'etiquetatge de productes, refermant-se en la defensa única del monolingüisme impositiu del castellà a casa nostra. La Plataforma per la Llengua se sorprèn que aquests partits polítics justifiquin les seves crítiques al Codi de Consum assegurant que estan a favor de la llibertat quan hi ha més de 500 lleis que imposen el castellà i discriminen el català a Catalunya. En tots els casos de països comparables dins la Unió Europea que tenen llengües pròpies amb un nombre similar de parlants a la catalana, els mínims que estableix el Codi de consum ja fa temps que estan garantits.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin