Notícies ← Altres notícies

Ja en són 196 les disposicions que obliguen a etiquetar en castellà a casa nostra

Com ja va fent de manera periòdica la Plataforma per la Llengua des del 2008, enguany es torna a presentar l'informe corresponent al 2010, on l'activitat legislativa lingüística en l'àmbit de l'etiquetatge a favor del castellà no s'ha aturat gens ni mica. L'informe de fa un any, el del desembre del 2009, comptava amb 189 disposicions lingüístiques vigents, ara ja en són 196, 7 més. A més hi ha hagut algunes modificacions de normatives anteriors impositives que no han equiparat tampoc l'obligatorietat.

Aquestes disposicions cal afegir-hi unes altres desenes de noves impositives del castellà en altres àmbits. Sorprenentment, tot i la notable diferència entre l'activitat legislativa en matèria lingüística a favor del castellà respecte al català, només les poques lleis en pro de la nostra llengua, o amb pretensions d'equiparar el català al castellà o a les altres llengües europees, han estat font de polèmica i fins i tot han estat dutes al Tribunal Constitucional. Per posar un exemple; enguany s'ha aprovat el Codi de Consum que conté un article d'obligacions lingüístiques que en alguns mitjans ha provocat una forta polèmica, però tanmateix no hi ha hagut cap rebombori pels 9 articles d'obligacions lingüístiques impositius del castellà del Reial decret 563/2010, de 7 de maig, pel qual s'aprova el Reglament d'articles pirotècnics i de cartutxeria, també d'enguany.

Per descomptat, en el moment que es va aprovar la llei de consum espanyola el 2007, que així mateix també conté articles que fan el castellà obligatori en diversos àmbits, tampoc no es va produir cap polèmica als mitjans de comunicació com ha passat ara amb la llei catalana de consum. La Plataforma per la llengua vol fer evident, en la presentació d'aquest nou informe, que existeix un doble barem en part de l'opinió pública en funció de la llengua que es fa obligatòria, i amb uns criteris del tot contraposats a la tendència general europea en les situacions semblants a la nostra.

Així, mentre a Suïssa, Bèlgica, Canadà o Finlàndia, o en general a tota la Unió Europea, no és polèmic que una llengua pròpia amb una mida de parlants semblant a la catalana sigui obligatòria en els àmbits pels quals aquí es legisla, doncs a Espanya sí que ho pot ser. Així mateix, si en aquests àmbits seria polèmic i impensable que una llengua no pròpia del territori (com el castellà a Catalunya), encara que molt parlada, fos tractada de manera privilegiada en els territoris d'una altra llengua pròpia de la mida del català, a Espanya desapareix la polèmica i ni tan sols es fan escarafalls als mitjans de comunicació ni a la opinió pública en general.

 

En podeu llegir el contingut explicatiu i el títol de totes les disposicions incloses al document aquí.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin