Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua, a la reunió sobre la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries

Representants de diferents entitats, entre les quals la Plataforma per la Llengua, es van reunir ahir a la ciutat de València amb experts membres del Comitè d'Experts de la Carta Europea per a les Llengües Regionals i Minoritàries per tal d'avaluar el tercer informe sobre el compliment de la Carta a l'Estat espanyol.

Durant tota aquesta setmana, aquests experts es reuneixen a Palma, València, Saragossa i Madrid amb representants de l'administració estatal, d'administracions territorials i amb diverses organitzacions no governamentals representatives de les diverses llengües afectades.

En nom de la Plataforma per la Llengua, va assistir a la trobada el membre de l'Executiva Roger Torrents, que va parlar del compliment de la Carta en els àmbits econòmic, social, cultural i en els mitjans de comunicació i va remarcar l'anòmala situació del català en relació a la resta de llengües europees: "El català és l'únic cas a Europa on una llengua d'aquesta magnitud de parlants no és llengua oficial de l'estat". Torrents va criticar la poca sensibilitat multilingüe de l'Estat espanyol, esmentant les 198 disposicions que obliguen a l'etiquetatge en castellà, i, en canvi, les limitacions que es posa a l'etiquetatge en català. També va recordar la presència quasi nul·la del fet multilingüe a les televisions d'àmbit estatal i va denunciar alguns incompliments de la Carta per part de l'administració: per exemple, el fet que sovint els usuaris de serveis socials com ara hospitals i residències no puguin ser atesos en la seva llengua.

En nom del CIEMEN, Maria Areny va parlar del compliment de la Carta pel que fa a  l'ensenyament i va agrair que en l'informe del Comitè d'Experts del 2008 es recomanés que les altres comunitats autònomes seguissin el model d'ensenyament d'immersió lingüística a Catalunya. També va destacar que en l'informe del 2010 l'Estat espanyol consolida el model de Catalunya pel fet d'elevar a rang estatutari (article 35 de l'Estatut de 2006) la legislació recollida fins al moment en diverses lleis.

La intervenció de Joaquim Torres, en representació de la Societat Catalana de Sociolingüística - filial de l'Institut d'Estudis Catalans- va centrar-se en l'acompliment de l'article 7, paràgraf 3 de la Carta, on l'Estat es compromet a fomentar la comprensió mútua entre tots els grups lingüístics. En la seva exposició, va posar de manifest que les actituds reticents a la diversitat lingüística són actualment fortament presents entre la població de les terres monolingües castellanoparlants i en les institucions sociopolítiques d'àmbit espanyol en general: "El fet que l'únic estadi europeu on hi ha hagut seriosos problemes per a posar un missatge en català a la megafonia en un partit del Barça hagi estat el del Reial Madrid n'és un exemple prou representatiu", va concloure.

Miquel Strubell, en nom de la Fundació Congrés de Cultura Catalana i de l'Observatori de la Llengua Catalana, va agrair els experts que hagin programat reunions in situ a tres dels territoris de llengua catalana i va citar les múltiples sentències que avalen que les denominacions "valencià" i "català" es refereixen a una mateixa llengua, reconeixent l'autoritat del món acadèmic. En la seva intervenció també va fer referència a la incompleta catalanització dels documents d'Hisenda per part de l'Estat, demostrant així que l'ús del català per part de l'administració central és superficial.

Les entitats Acció Cultural del País Valencià i Escola Valenciana, el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià i l'associació El Tempir d'Elx també es van reunir ahir amb els experts del Comitè i van tocar temes com l'ensenyament: van denunciar la impossibilitat d'atendre totes les sol·licituds d'ensenyament en valencià i van pronosticar que aquesta situació s'agreujarà amb l'anunciat projecte de nou model educatiu. Sobre els mitjans de comunicació, les diferents entitats van comentar la inexistència de cap diari en català al país Valencià (ni tan sols La Vanguardia i El Periódico, que sí que distribueixen edicions en català al Principat de Catalunya). De la mateixa manera, es va denunciar l'eliminació de la recepció de TV3 al País Valencià i la falta de reciprocitat TV3-Canal9. També es va fer una declaració en favor de la unitat de la llengua i es va demanar que es rectifiqui la pàgina web del Consell d'Europa, on consten el català i el valencià com a llengües diferents.

Finalment, també es va denunciar la falta de compliment del compromís de la Carta que hauria de garantir els processos judicials en català, cosa inassolible a causa de la falta de requisits de capacitació lingüística als funcionaris de justícia.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin