Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua lamenta que en algunes qüestions clau sobre el català el nou projecte d'Estatut significa un retrocés

Davant la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya que s'està debatent al Parlament, la Plataforma per la Llengua vol expressar el seu malestar per determinats aspectes del document. En aquest sentit, la Plataforma per la Llengua vol criticar en primer lloc el retrocés que en alguns punts experimentaran els ciutadans pel que fa a llurs drets lingüístics, especialment en la qüestió clau de l'etiquetatge, apartat en el que fins i tot es redueixen els drets dels ciutadans.

D'una banda, la Plataforma per la Llengua ha lamentat la no inclusió en el nou Estatut d'algunes propostes fermes d'avanç en el reconeixement de la nostra llengua i dels drets dels ciutadans catalans, començant per la mateixa absència de reconèixer la nostra llengua com a llengua "nacional" de Catalunya.

De l'altra, la Plataforma per la Llengua lamenta profundament que, malgrat que per primer cop es reconeix el deure de conèixer el català, en d'altres punts claus sobre llengua, la Ponència hagi decidit reduir els drets dels ciutadans, cosa inaudita en un Estatut que pensàvem que havia de significar un avenç. Així considerem que pel que fa a la llengua, l'actual redactat del nou estatut manté situacions de discriminació de la llengua catalana, fet que és inacceptable. La Plataforma per la Llengua va manifestar recentment en reunions mantingudes amb membres de la Ponència aquests greus retrocessos, però tanmateix no s'han tingut en compte aquestes propostes.

La Plataforma per la Llengua basa les seves crítiques al nou text en el mateix redactat del nou Estatut que ha trascendit públicament, del qual en transcrivim diversos fragments:

  • Per exemple, pel que fa a l'article 48, punt 3 del nou Estatut, s'afirma: "Els poders públics de Catalunya han de promoure que les dades que figuren en l'etiquetatge, en l'embalatge i en les instruccions d'ús dels productes fabricats i distribuïts a Catalunya constin almenys en llengua catalana". Aquest article és un clar exemple de retrocés, car tant la Llei de Política lingüística vigent com l'Estatut del consumidor insten a regular enlloc de promoure i sempre referint-se a tots el productes distribuïts a Catalunya, independentment del lloc de fabricació. El nou Estatut restringeix, doncs, les lleis anteriors a només una part dels productes, els que es fabriquen a Catalunya. A més, cal tenir en compte que l'Estatut del Consumidor preveia l'obligació d'etiquetar en català en l'aplicació d'aquest dret per al 1994, cosa que mai es va produir. Així mateix, una moció (98/6, BOPC 18 de juny del 2001) instava també a desenvolupar la Llei de política lingüística per tal que l'etiquetatge fos obligatori abans d'acabar l'any 2001, cosa que tampoc es va portar a terme, tot i que el Tribunal Constitucional havia reafirmat que la Generalitat tenia competències plenes per obligar a etiquetar en català tots els productes distribuïts a Catalunya.

 

  • L'actual projecte no parla ni tan sols de reglamentar, com feien les lleis anteriors, només de promoure. Us mostrem els redactats d'aquestes lleis: "Llei 1/ 1998 de Política Lingüística, Article 32, L'atenció al públic: 3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les persones consumidores i usuàries de sectors determinats, i l'etiquetatge i les instruccions d'ús dels productes industrials o comercials que es distribueixen en l'àmbit territorial de Catalunya, d'una manera especial els dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tòxics, i també el tabac, per a garantir-hi la presencia progressiva del català, seguint els principis d'aquesta Llei, de les normes de la Unió Europea i de la resta de l'ordenament jurídic". I també: "Llei 3/1993 de l'Estatut del Consumidor, Capítol IV , Drets lingüístics dels consumidors, Article 26: Els consumidors tenen dret a rebre en català les informacions pertinents per al consum i l'ús dels béns, els productes i els serveis, i especialment les dades obligatòries relacionades directament amb la salvaguarda de llur salut i seguretat".

  • Igualment, pel que fa a l'article 33 del nou projecte d'Estatut sobre drets lingüístics dels consumidors i usuaris s'esmenta: "Les entitats i les empreses amb domicili social a Catalunya i els establiments oberts al públic dins del seu territori queden subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes establerts per la llei". En cap cas les lleis anteriors parlen d'un deure subjecte a les empreses amb domicili social a Catalunya, sempre les referències han estat extensives a totes les empreses que desenvolupen llur activitat a Catalunya, independentment de si tenen la seu a Catalunya o establiments oberts. Aquest és el cas de la Llei 1/1998 de política lingüística: "Article 32, L'atenció al públic: 1.Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d'estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya". I de l'Estatut del Consumidor: "Capítol IV , Drets lingüístics dels consumidors, Article 27: Dret a ésser atès de qui s'expressa en qualsevol de les llengües oficials. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han de trobar-se en condicions de poder atendre els consumidors quan s'expressin en qualsevol de les llengües oficials de Catalunya".

Clicant sobre els enllaços podeu accedir a diversos articles d'opinió escrits per la Plataforma per la Llengua sobre aquest tema i publicats en diversos diaris nacionals.

  • La proposta d'Estatut i l'etiquetatge en català: un retrocés inacceptable. A El Punt i l'AVUI
  • El cas únic de l'etiquetatge en català i l'oportunitat de l'Estatut d'Autonomia. A El Punt

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin