Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua demana als partits que s'oposin a qualsevol govern que rebutgi el català a Europa

La Plataforma per la Llengua considera que ahir 16 de novembre, tant el PP com el PSC-PSOE van tornar a dictaminar un règim d'excepcionalitat per al ciutadà català.

Aquests partits polítics, en tant que membres de la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu, van bloquejar l'acceptació de la votació de l'esmena  presentada per tres eurodiputats catalans -Raül Romeva, Oriol Junqueras i Ramon Tremosa- que defensa l'oficialitat de la llengua catalana sobre l'ingrés de Croàcia com a membre de la Unió Europea. Els tres eurodiputats havien ja aconseguit els 25% de les signatures dels membres de la comissió com s'estableix per ésser admesa a tràmit. La Plataforma per la Llengua considera que oposar-se a l'oficialitat plena del català a la Unió Europea és perpetuar una excepcionalitat de drets injustificada en el context europeu. És per això que demana a les forces polítiques que es presenten a les eleccions d'aquest diumenge que no donin suport a cap govern que s'oposi a la plena oficialitat del català com a llengua de la Unió Europea.

En aquest sentit, i davant la cita electoral del proper 20 de novembre, la Plataforma per la llengua recorda que:

  • La situació del català a la Unió Europea (UE) és excepcional i vulnera tota coherència política en els drets bàsics de les persones. El català, tot i ésser la novena llengua europea pel que fa al territori on és oficial i la catorzena en nombre absolut de parlants, no és oficial a la Unió Europea. No hi ha cap llengua en aquesta situació. La resta de llengües en les mateixes condicions són totes oficials.

  • Amb l'entrada del croat com a llengua oficial de la Unió Europea el govern de l'Estat espanyol té una altra ocasió per demanar l'oficialitat del català. El català el parlen 9 milions de persones, mentre que el croat només 4 milions. D'ençà que Espanya va entrar a la UE ha desaprofitat totes les ocasions en què s'han oficialitzat noves llengües, 15 en total. Cal recordar que Irlanda va demanar la plena oficialitat de l'irlandès 34 anys després d'ingressar-hi. L'irlandès el parlen menys de 100.000 persones.

  • Si el català no és llengua oficial de la UE és per voluntat única i expressa dels respectius governs espanyols. Aquest governs s'han negat de manera sistemàtica a aplicar els criteris d'acord amb les polítiques de la resta d'estats europeus, que han demanat com a mínim l'oficialitat de totes les llengües comparables a la catalana en demografia i vitalitat. En tots els casos, sempre que els estats han fet la petició per a llengües comparables a la catalana, aquesta ha estat acceptada.

  • Oposar-se a l'oficialitat del català a la UE és establir un règim d'excepcionalitat segons el qual una part dels ciutadans europeus tenen menys drets que uns altres i no poden assolir els criteris establerts per a la resta. Aquesta pràctica no es pot entendre dins el context d'una política de coherència i democràcia.

  • El català és també l'única llengua europea amb tants parlants no oficial d'estat. Aquest règim també únic constitucional no es repeteix en cap més país europeu i només pot comparar-se com a estat proper al cas turc amb el kurd. Fins i tot nominalment el Marroc ja va modificar la constitució per apropar-se als estàndards europeus tot oficialitzant l'amazig, cosa que Espanya encara no ha fet per al català.

  • L'oficialitat del català a la UE i com a llengua oficial d'estat és condició sine qua nom per a la normalització del català i per assolir els nivells bàsics d'igualtat en una democràcia.

  • Només els programes electorals de Convergència i Unió (CIU), Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa: l'Esquerra Plural (ICV_EUiA), Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-Ri.cat), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), PSM-Iniciativa Verds- Entesa- Equo (PSM-IV-EXM-EQUO) i Esquerra Republicana (per a les Illes Balears) fan referència de manera clara a la necessitat que el català sigui llengua oficial de la Unió en un context de normalitat democràtica. Bloc-Iniciativa- Verds, Equo- Coalició Compromís (Compromís-Q) també fa referències a aquest darrer aspecte. Tot i que el programa del PSOE no en fa referències, el del PSC sí que esmenta la voluntat que el català esdevingui llengua oficial de la Unió Europea.

La Plataforma per la llengua demana a les diverses formacions polítiques que concorren a les eleccions d'aquest novembre al Congrés i Senat espanyol que:

  • Esmercin tots els esforços perquè els ciutadans catalans gaudim dels estàndards europeus en matèria lingüística. Això significa que el català esdevingui llengua plenament oficial de la Unió Europea i que sigui llengua oficial d'estat en les mateixes condicions que com a mínim qualsevol altra.

  • No donin suport a cap govern de l'Estat espanyol mentre no hagi demanat i votat a favor de l'oficialitat plena del català com a llengua de la Unió Europea o s'hagi compromès públicament i per escrit a fer-ho.

Text de l'esmena rebutjada:

Esmena 111

Ramon Tremosa i Balcells, Oriol Junqueras Vies, Raúl Romeva i Rueda

Proposta de resolució

En el paràgraf 15 bis (nou)

Proposta de resolució: Esmena

15 bis. Atès que l'adhesió de Croàcia exigirà un canvi en el Tractat per fer del croat idioma oficial de la Unió Europea, es demana als Estats membres d'acceptar el català com a llengua oficial de la UE, atès que aquesta és la 13a llengua més parlada a Europa, amb més de 10 milions de parlants.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin