Notícies ← Altres notícies

El català augmenta en l'etiquetatge de vins i caves de denominació d'origen

L'ús de la llengua catalana en l'etiquetatge de vins i caves de denominació d'origen ha experimentat un notable augment en els darrers anys, atenyent xifres del 65% dels productes en vins i del 50% en caves. Així ho constata l'estudi 'L'acompliment de l'article 34.3 de la Llei 1/1998 de política lingüística en vins i caves. (1998-2005)', elaborat per la Plataforma per la Llengua i que avalua l'evolució de la llengua de l'etiquetatge en aquest sector, on des de l'aplicació de la llei és obligatori etiquetar en català. L'estudi, que s'ha presentat avui en roda de premsa, detecta també que l'increment és especialment remarcable en els productes més venuts i més evident en els vins que no pas en els caves. El treball també evidencia que després de més de set anys de vigència de la normativa, encara hi ha alguns productes fora de la llei. Podeu consultar l'estudi complet clicant aquí.

Arran de l'article 34.2 de la Llei 1/1998 de política lingüística, pel qual l'etiquetatge en català és obligatori en tots els productes catalans de denominació d'origen, la Plataforma per la Llengua ha volgut analitzar el grau d'acompliment de la legislació vigent per part de les empreses que etiqueten vins i caves catalans de denominació d'origen després de més de set anys de vigència de la Llei i acabats tots els terminis per adaptar-s'hi.

Aquest estudi complementa el seguiment que l'entitat ha fet en aquest camp mitjançant documents anteriors. L'estudi també valora el procés pel qual s'ha arribat a la situació actual i proposa mesures adients, si s'escau, per tal de garantir el ple acompliment de la Llei; així com entendre i valorar com s'han aconseguit els èxits, les raons, les dificultats i com poden millorar-se, tant en aquest sector com extrapolant-ho en d'altres sectors. L'estudi extreu les següents conclusions:

  1. Hi ha hagut un increment molt notable en l'etiquetatge en català de vins i caves catalans de denominació d'origen en els darrers anys. Així, mentre l'any 2003 un 25% dels productes venuts en establiments de lliure servei acomplien la legislació, el 2005 eren ja el 58%, més de la meitat dels productes.
  2. Aquest increment en els productes de gran consum és més evident especialment d'entre els més venuts. Així, si analitzem els 30 productes més presents en supermercats i hipermercats per als anys 2001, 2003 i 2005, veiem que s'ha passat d'un sol producte el 2001 (3%) a 22 (73%) el 2005.
  3. Aquest increment és més evident també en els vins que no pas en els caves, tot i partir d'una situació fins i tot menys normalitzada. D'entre els 30 primers productes, mentre en els caves s'ha passat del 10% (3) del 2001, al 20% (6) del 2003, fins al 50% (15) del 2005, per contra en el vins s'ha passat del 3% (1) el 2001, al 37% (10) el 2003, fins al 77% (23) el 2005. En termes generals, en els caves s'ha passat d'un 25% el 2003 al 50% el 2005, mentre en els vins ha estat d'un 25% el 2003 a un 65% a la primavera del 2005.
  4. Malgrat el notable increment cal fer incidència que encara després de més de 7 anys de vigència de la Llei, un 50% dels caves i un 35% dels vins de gran consum es troben fora de la legislació actual.
  5. Aquesta tendència creixent de l'etiquetatge en català no ha quedat reflectida en els productes de marca blanca, a desgrat que hi ha compromisos ferms de millora per part d'algunes empreses.
  6. Podríem classificar les grans empreses del sector tractat en quatre grups clars: a) Aquelles ja normalitzades o pràcticament normalitzades (més d'un 80% de compliment de la Llei). Entre aquestes podríem anomenar productors com Bodegues Roqueta, Castillo Perelada, Alella Vinícola Can Jonc, Parxet, Raventós i Blanc, J. Sardà, Mont Marçal, Josep Masachs, Torelló-Llopart, Llopart... b) Els que estan en un procés de normalització (entre un 50% i un 80% de compliment de la Llei). Entre aquestes podríem anomenar productors com Codorníu, Freixenet, Jaume Serra, COVIDES... c) Els que tenen uns dèficits molt greus davant la Llei, amb incompliments força generalitzats (menys d'un 50% de compliment). Entre aquestes podríem anomenar productors com M.Torres, Juvé i Camps, Mont-ferrant, Cellers Unió... d) Els que es troben absolutament fora de la Llei en tots els productes observats i per tant en una posició severa de resistència d'acomplir la legislació desmarcant-se de la tendència general del mercat (0% de compliment). Entre aquestes podríem anomenar els tres casos de: Arco Bodegas Unidas (Marqués de Monistrol), Bodegas Pinord i Soler Jové.

D'altra banda, podem dir que el fet que hi hagi hagut una legislació i una pressió social destacada ha incidit decisivament en el creixement de l'etiquetatge en català, i l'adaptació a la Llei pot fer-se en poc temps si hi ha voluntat clara empresarial tot i el volum de vendes i la diversitat de productes, tal i com és prou evident en alguns cellers. El bilingüisme o plurilingüisme s'ha demostrat com una bona alternativa quan no es vol fer diferenciació d'estocs entre la distribució a Catalunya respecte a la resta de l'Estat espanyol, tal i com han fet algunes empreses importants.

Malgrat tot, encara hi ha productes fora de la Llei, o fins i tot anecdòtics productors totalment fora de la legislació, i l'administració no ha procedit a cap mesura davant d'aquest fets tot i les denúncies rebudes per part de consumidors i la societat civil.

Hi ha hagut una alta pressió social i dels consumidors, però el fet que hi hagi una Llei, a desgrat de la manca actual de sancions, ha estat fonamental per aquest canvi. Tanmateix hauria estat molt més eficient i ràpid un control més estricte per part de l'administració, amb un desplegament de l'article 34 per tal que l'etiquetatge en català també fos obligatori també en els altres sectors alimentaris. Aquest desplegament i la bona aplicació és fonamental, com es demostra en aquest cas, a l'hora de normalitzar els altres sectors, clarament més endarrerits que en els vins i caves. D'aquesta manera, creiem que és fonamental que des de l'administració:

  1. Es desplegui la Llei 1/1998 de política lingüística per tal que el català sigui obligatori en tots els productes distribuïts dins l'àmbit territorial català.
  2. Es prenguin les mesures adients i les sancions escaients per a tots aquells vins i caves que incompleixen la Llei.
  3. Hi hagi una promoció clara dels vins i caves catalans incidint en un augment del prestigi i consum propi.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin