Notícies ← Altres notícies

"Els arguments no compten"

No fa molt que vam viure l'últim ensurt, pendents de la publicació de la interlocutòria que havia de resoldre el recurs que el govern de la Generalitat havia presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i que havia de decidir si el model lingüístic sencer dels ensenyaments obligatoris a Catalunya quedava afectat o no. Finalment, només es va decidir sobre la petició de tres famílies que volen que els seus fills s'escolaritzin en castellà. Francament, no calia tant soroll. La llei d'educació ja preveu que s'atengui la petició de les famílies que sol·licitin que el castellà sigui la llengua vehicular dels primers aprenentatges dels seus fills o filles.

Però aquest tema no s'ha acabat. L'advocat de les tres famílies ja ha presentat un altre recurs, aquesta vegada al Tribunal Suprem. I en presentaran més i més i més. El seu objectiu és aconseguir trencar el model lingüístic de les nostres escoles. Un model d'èxit que ha estat determinant per fer possible que, en acabar l'escolaritat obligatòria, els nostres joves siguin competents en, com a mínim, dues llengües: català i castellà. I ells, que s'omplen la boca de bilingüisme, el que no volen és, precisament, que un jove de parla habitual castellana es pugui expressar, també, en català, si ho vol. I que un jove que parli, per exemple, amazic a casa, als 16 anys sigui trilingüe.

Tots els arguments pedagògics avalen l'actual sistema, però al darrere de les seves actuacions no hi ha arguments pedagògics, hi ha objectius polítics. El seu és un discurs demagògic que els fa guanyar vots i, sense cap escrúpol, juguen les seves cartes. Saben perfectament que el model d'escola catalana, aplicant la metodologia d'immersió quan calgui i allà on calgui, és determinant per aconseguir que el català es mantingui, amb penes i treballs, com a llengua d'ús a Catalunya. I això és el que els dol. No s'atreveixen a verbalitzar que el català com a llengua històrica i privada, de moment, ja els està bé, però que l'única llengua comuna, a Espanya, ha de ser el castellà. Aquest és el fons de la qüestió. (Autora: Teresa Casals) [segueix llegint]

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin