Notícies ← Altres notícies

"Deixeu-nos tranquils"

Segons el lingüista ja desaparegut Einar Haugen en el seu llibre -ja una mica antic- The ecology of Language hi ha tres motius per aprendre una altra llengua:

"Motius suplementaris: s'aprèn una segona llengua com a suplement de la primera, això és, per situacions ocasionals,  per exemple, per viatjar, per contactes esporàdics.

Motius complementaris: la segona llengua complementa la primera. Pot ser una persona que aprèn l'estàndard, si aquest és molt diferent de la variant que parla; un parlant de yiddish que aprèn l'hebreu bíblic per a les pregàries, aprendre una segona llengua per motius laborals, etc.

Motius de reemplaçament: una segona llengua que s'aprèn (i dic jo: que et fan aprendre) i que gradualment poc a poc completa totes les necessitats comunicatives del parlant, pel que aquest acaba per només utilitzar la segona llengua, la qual és la que transmet als seus descendents."

La diversitat lingüística no és una barrera, és un enriquiment, és un patrimoni de la humanitat a mantenir i divulgar. Hem d'aprendre a estimar i respectar les diferències; si no, com ha passat i passa, moltes llengües continuaran desapareixent. Hem de facilitar l'aprenentatge i l'intercanvi lingüístic entre totes les comunitats, però també hem de respectar aquells que no vulguin ser molestats per raó de llengua. En un món globalitzat, per exemple, el fet de ser catalanoparlant  no hauria d'anar lligat al fet de ser, també forçosament, castellanoparlant, francoparlant o italoparlant. Si el bilingüisme es basa en la imposició d'una sola llengua sobre una comunitat concreta, això és un parany que a l'únic camí que mena és a la substitució lingüística i posterior desaparició de la llengua de la comunitat en qüestió. (Autor: David Valls) [segueix llegint]

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin