Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua i la Fundació Ramon Trias Fargas denuncien amb un clip d'animació la marginació del català als cinemes

El nombre de còpies de les pel·lícules que s'estrenen als cinemes en català i castellà és comparativament desproporcionat. En canvi, si ens hi fixem en la rendibilitat, en termes relatius, la desproporció no és tan gran. Amb freqüència, les versions catalanes s'exhibeixen en sales poc cèntriques, en horaris dolents (almenys a partir de la segona setmana) i sempre durant un període més breu que les castellanes. Aquest darrer punt és un element que encara és esgrimit per distribuïdors i exhibidors, interessats a demostrar que l'exhibició en català no surt a compte. La Generalitat de Catalunya, que assumeix el finançament dels doblatges i subtitulats d'algunes pel·lícules al català, no pot decidir ni els títols ni tampoc la seva distribució, sinó que ho fan les companyies productores o distribuïdores, en la seva majoria multinacionals. És per això que la Plataforma per la Llengua i la Fundació Ramon Trias Fargas han elaborat un clip d'animació en el qual es denuncia precisament aquesta situació discriminatòria. Podeu veure el clip des d'aquest enllaç.

 

Durant els darrers cinc mesos, la Plataforma per la Llengua ha anat fent un buidatge de la programació de pel·lícules en català als principals cinemes de Catalunya. El resultat de la nostra observació ha estat molt persistent, sempre el mateix:

En cada una de les setmanes analitzades només hi havia una única pel·lícula doblada en català, normalment per a públics infantils o juvenils. S'ha avaluat la presència del català en 1818 còpies de pel·lícules (que no títols diferents) de 177 sales de tot Catalunya durant els mesos de gener, febrer i març del 2006. En el cas concret de Barcelona s'han analitzat la totalitat de sales existents.

Resultat d'aquesta feina és aquest clip d'animació, realitzat conjuntament amb la Fundació Ramon Trias Fargas i que té la voluntat d'explicitar aquests dèficits i que es prengui consciència de l'anormalitat d'aquest fet. Segons una dada molt gràfica extreta del mateix clip, de les 252 pel·lícules projectades a Barcelona, només 1 sola còpia de mitjana és en català. A Reus, per exemple, no n'hi ha cap de les 23 còpies que es projecten, mentre que a Tarragona, es pot trobar una sola pel·lícula en llengua catalana de 30.

L'experiència ens demostra que només un canvi d'actitud dels espectadors de les sales de cinema farà que la presència del català al cinema sigui real i sense discriminacions. Per canviar l'actual inèrcia cal conscienciar tothom que no es tracta d'una situació fossilitzada i que si hi ha voluntat per part dels responsables (productores, distribuïdores i exhibidores) aquesta circumstància es pot canviar.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin