Notícies ← Altres notícies

Les deficiències en l'atenció lingüística i en l'etiquetatge, principals motius de queixa a la Plataforma per la Llengua i Consum Català

Els incompliments en l'etiquetatge de productes i la manca de disponibilitat lingüística en català (és a dir, la capacitat de les empreses per atendre i/o entendre per escrit o oralment en català i/o per posar a disposició dels clients els documents d'oferta i serveis i de facturació en llengua catalana) en comerços, empreses i establiments són les principals deficiències en l'àmbit lingüístic que es troben els usuaris en el seu dia a dia. Així es desprèn de l'edició d'enguany de l'informe de queixes lingüístiques que elaboren cada any conjuntament la Plataforma per la Llengua i Consum Català. 

Segons l'informe, el 2012 es van rebre 501 queixes lingüístiques sobre dèficits d'ús del català i vulneració dels drets lingüístics. Entre els casos rebuts, el principal motiu de queixa, amb un 60% de les queixes tramitades (302), era el de la disponibilitat lingüística, seguit del gruix de queixes relacionades amb incompliments del drets del consumidor en matèria d'etiquetatge, amb un 17% del total (85). Llegiu l'informe aquí

L'informe també desgrana altres dades interessants, com el fet que el comerç minorista és el sector que més queixes rep (un 25% del total, amb 124 queixes). El segueixen les empreses productores (un 19%, amb 95 queixes) i el sector de la restauració i hostaleria (un 16%, amb 79 queixes). D'altra banda, les cinc empreses privades amb més denúncies són Hasbro Ibérica (per etiquetatge il·legal), Gas Natural (denúncies vàries), Tripadvisor (ús lingüístic en els serveis i web), Orange (atenció oral i serveis web) i IKEA (etiquetatge il·legal, web i altres).

Destaquen també les denúncies a empreses productores de joguines per no incorporar el català en l'etiquetatge de productes, incomplint així l'actual llei del Codi de consum de Catalunya. Les queixes en aquest àmbit afecten empreses del sector tant conegudes com Hasbro Ibérica (especialment els jocs de taula), Playmobil, Lego, Mattel (Disney, Barbie, Fisher-Price, MonsterHigh, Matchbox...), Famosa (especialment nines) o Bandai. També han rebut queixes empreses com el RACC, Endesa o La Caixa, per mancances en l'atenció oral en català. Gas Natural també n'acumula per fullets i publicitat. Molt més evidents són les mancances que afecten les empreses de telefonia: aquí els incompliments legals, no només per no atendre, sinó també per no entendre el català, són continus. Hi ha hagut queixes a Jazztel, Movistar, Orange, Vodafone i Yoigo. En alguns casos, les queixes que han arribat descriuen situacions violentes, com penjar el telèfon a l'usuari a mitja conversa per fer ús del seu dret de parlar en català. Les actituds violentes vers el català estan reflectides també en casos com el de Ryanair a Palma: un usuari va perdre l'avió, perquè l'assistent li posava com a condició per pujar l'avió que s'hi adrecés en castellà. El reclamant s'hi va negar i no va poder agafar el vol.

Cal destacar que 57 de les queixes rebudes són vers administracions públiques, entitats i institucions. Entre aquestes queixes hi trobem diversos casos que afecten a la Policia Nacional de l'Estat i a la Guàrdia Civil: no només per manca d'atenció al ciutadà quan aquest s'hi adreçava en català, sinó també per casos flagrants de discriminació, menyspreu i burla del ciutadà i de la llengua catalana. També s'hi adrecen queixes per manca d'activitat en fer acomplir la llei i per incompliments legals propis. Aquest és el cas de Renfe i el Metro de Barcelona, per retolació i atenció oral, o bé el de diversos organismes de l'administració que tenen empreses contractades amb bars, restaurants o màquines expenedores que serveixen productes no etiquetats en català, malgrat que des de l'any 1993 cal que això sigui un requisit del contracte.

L'informe és fruit de l'acord de col·laboració entre la Plataforma per la Llengua i Consum Català pel que fa a la gestió, seguiment i resolució de queixes, consultes i denúncies lingüístiques. Arran de la gestió d'aquestes queixes, les dues entitats han aconseguit, o si més no contribuït, que algunes empreses modifiquessin els seus comportaments i polítiques lingüístiques. Aquest és el cas de Google Maps, Microsoft, Ryanair, Teatre Nacional de Catalunya, Ikea o Samsung.

D'altra banda, la Plataforma per la Llengua prepara un web actualitzat d'informació al ciutadà sobre els drets legals i les possibilitats d'actuació davant les agressions lingüístiques que estarà properament en línia.

Llegiu l'informe sencer aquí.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin