Notícies ← Altres notícies

La modificació de la llei presentada pel Govern no garanteix el dret dels espectadors al cinema en català

La Plataforma per la Llengua ha assegurat avui que l'Avantprojecte de llei de modificació de la Llei del cinema 20/2010 presentat pel govern català, i que ha de passar encara per tràmit parlamentari, no garantirà el dret dels espectadors al cinema en català i es perdrà així una oportunitat per equiparar el català al castellà en aquest àmbit. La Plataforma per la Llengua farà arribar al Departament de Cultura i als diferents partits polítics un document amb propostes i valoracions de l'avantprojecte amb vistes al debat parlamentari.

L'entitat creu que aquesta modificació de la llei (que s'ha fet a instàncies de la Comunitat Europea) va molt més enllà de la demanda d'esmena exigida per la CE. Concretament, el Dictamen motivat de la Comunitat Europea del juny del 2012, que avalava la legitimitat dels objectius de la Llei del cinema de Catalunya, exigia exclusivament eliminar la condició privilegiada de les pel·lícules espanyoles ja que aquestes no estaven afectades per la llei i suposaven una discriminació respecte a les pel·lícules europees de 16 o més còpies, que sí que tindrien l'obligació de doblar o subtitular els títols en català (es pot veure el comunicat europeu a: http://europa.eu/rapid/press-release_IP-12-663_fr.htm). La Plataforma per la Llengua opina que per ajustar-se al mandat de la CE, la Llei necessitaria adaptar-se exclusivament en dos punts de l'article 18: d'una banda, en el punt 1 de l'article, tot explicitant que també les obres cinematogràfiques espanyoles estarien afectades per l'obligació de distribuir el 50% de les còpies analògiques en llengua catalana i, quan el suport sigui digital, tinguin incorporada la versió en català; i d'altra banda, en el punt 2, on caldria afegir que també les obres espanyoles de menys de setze còpies, tal com passa amb les pel·lícules europees doblades, restarien exemptes d'aquesta obligació.

Tenint en compte que la Llei de cinema ha estat una de les poques normatives aprovades pel Parlament amb un consens tant majoritari (117 vots a favor i només 17 en contra), no trobem justificats els canvis proposats en l'Avantprojecte. És més, tal com hem anat repetint des que es va aprovar la Llei, el què cal és que es comenci a aplicar la Llei, i per això -segons s'estableix en el redactat de la mateixa normativa- és necessari que Govern de la Generalitat aprovi el Reglament que ha de marcar les pautes i criteris d'aplicació progressiva dels objectius de la Llei fins al gener del 2018 (termini màxim d'adaptació de la indústria).

En aquest sentit, considerem que l'Avantprojecte presentat pel Govern el passat 1 d'abril proposa una sèrie de canvis que suposen un alt risc de fracàs en l'objectiu inicial de normalitzar el català al cinema:

 

 

 

  • Elimina les obligacions de doblar o subtitular en català totes les pel·lícules europees, malgrat que com hem dit anteriorment, les exigències de la Comunitat Europea feien innecessari eliminar aquestes obligacions.
  • Elimina la quota del 50% dels títols de produccions no europees traduïts en català i el 50% de les projeccions de cinema en català a les sales de cinema, i el pes recau en acords amb la indústria. Des de la Plataforma per la Llengua considerem que si la llei no estableix obligacions concretes i de manera abstracta fa referència a acords amb la indústria, no serà possible la llibertat de tria dels espectadors que la Llei de cinema preveu plenament en el termini màxim del gener del 2018. És més, arran del Conveni signat entre el Departament de Cultura i la indústria del cinema, l'oferta de cinema en català ha augmentat només un irrisori 1,7% en 2 anys (el 2010 era un 3% i el 2012 va ser un 4,69%); unes dades que ens fan tenir clares evidències que, si es seguís aquest camí, ni amb 10 anys més, com ara proposa l'Avantprojecte, s'assolirà la normalització del cinema en català. De fet, el setembre del 2011, just després de signar-se aquest conveni, des de la Plataforma ja alertàvem del risc que l'acord no suposés un avenç clar del cinema en català.
  • Proposa assolir "un nivell de consum equilibrat amb els altres sectors culturals i de la comunicació", un objectiu que considerem totalment imprecís i mancat de rigor, que s'allunya de la filosofia de la Llei del cinema en el sentit d'equiparar el català al castellà en l'àmbit del cinema. Recordem que la demanda de cinema en català que reflecteixen les xifres oficials de la darrera dècada sempre ha topat amb el sostre de l'oferta de pel·lícules en català a les sales de cinema.

 

 

Convé també remarcar que la protecció lingüística en l'àmbit del cinema no és exclusiva de Catalunya sinó ben al contrari, i que en comunitats lingüístiques comparables a la nostra (amb tants o menys parlants que el català) com el Quebec, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Eslovènia, Dinamarca, Suïssa o Bèlgica, ja existeixen lleis i mesures polítiques que estableixen l'obligatorietat de traduir les obres cinematogràfiques en les llengües pròpies i oficials (vegeu l'estudi de la Plataforma per la Llengua respecte a aquesta qüestió a: https://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59).

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin