Notícies ← Altres notícies

Albert Manent i Segimon (Premià de Dalt, 23 de setembre de 1930) ha mort aquest dilluns als 83 anys.

Albert Manent va ser membre el Consell Consultiu de la Plataforma per la Llengua, i des de pràcticament els inicis de l'entitat hi va col·laborar, assessorant en campanyes, donant suport a activitats i més endavant com a membre del Consell Consultiu de l'entitat. La Plataforma per la Llengua expressa el seu sentit condol a la família i vol recordar i agrair el suport que Albert Manent sempre va mostrar per la tasca que realitza l'entitat.

Llicenciat en dret i en filologia catalana, es va dedicar a escriure les biografies dels mestres de la generació noucentista. També va publicar obres sobre la resistència contra el franquisme i llibres de retrats de persones que ha conegut del món de les lletres, la política i l'activisme catalanista. També va editar obres sobre al guerra civil i l'església catalana. Va publicar reculls de toponímia del camp de Tarragona i sobre meteorologia popular.

El 2011 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. També va guanyar els premis Josep Pla i Ramon Lull. Fill del poeta Marià Manent (Barcelona, 1898-1988), que també va rebre aquest guardó el 1985, Manent va ser guardonat per la "maduresa literària i historiogràfica, el compromís i l'activisme cultural amb Catalunya".  Va ser un dels fundadors de la revista Serra d'Or i, juntament amb Josep Benet, un dels cofundadors de les Edicions Catalanes de París. Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de Director General de Difusió Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània, també president de la Fundació Salvador Vives Casajuana i, des de la seva fundació al 1980 i fins al 2010, va presidir la Societat d'Onomàstica. Al llarg de la seva trajectòria, Manent va col·laborar en diversos mitjans de premsa escrita, especialment Serra d'Or, l'Avui, La Vanguardia i nombroses capçaleres de la premsa local i comarcal.

Poc amant dels "ploramiques, els Jeremies i els que sempre tenen els mocadors als ulls" Manent estava convençut que, en matèria cultural i lingüística, el país estava "millor que mai", tal com va dir quan li van entregar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin