Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua denuncia que els dos grans partits espanyols neguen l’oficialitat del català a Europa

La Plataforma per la llengua ha analitzat les propostes sobre el català dels programes electorals de les eleccions europees. Algunes de les conclusions principals que s'extreuen d'aquest comunicat és la voluntat expressa dels dos grans partits polítics espanyols, PP i PSOE, de no voler oficialitzar el català a Europa, vetant en nombroses ocasions la seva entrada. Una altra de les conseqüències de no ser oficial a Europa és que el català rarament s'inclou, com sí que passa amb la resta de llengües oficials, en els programes d'aprenentatge, perfeccionament, foment i promoció. Podeu llegir totes les conseqüències de la no oficialitat del català aquí.

Davant de les properes eleccions europees la Plataforma per la Llengua constata que: 

-     No hi ha cap llengua europea de les dimensions, prestigi social, presència i ús als diversos nivells del català que no sigui llengua plenament oficial de la Unió Europea. El català és un cas excepcional i únic a Europa. És en aquest sentit que l'organització ja va elaborar un vídeo gràfic per explicar les raons d'aquesta anomalia. El podeu veure aquí en català, anglès, francès i alemany.

-     Si el català no és oficial és per voluntat expressa del govern espanyol. El reglament preveu que l'estat membre interessat el pugui proposar quan vulgui. Un cop proposat, la resta voten la modificació. El govern espanyol mai no l'ha proposat ni ha tingut voluntat ferma perquè el català fos oficial. Va fer una proposta el 2004 molt allunyada de l'oficialitat, amb prerrogatives restrictives i prou rebuscada, feta pràcticament per ser rebutjada. En canvi, Irlanda, el 2005, 34 anys després de l'ingrés, va proposar que l'irlandès fos tan oficial com les altres llengües. La proposta va ser acceptada per tothom i l'irlandès ara és oficial. Els dos grans partits polítics espanyols, el PP i el PSOE, han vetat sempre que el català hi fos oficial. El darrer veto fou el 2011 arran de l'entrada del croat.

-      La Plataforma per la Llengua considera que aquest aspecte és prou important per tenir-lo en compte a l'hora de votar en les properes eleccions europees del 25 de maig. És per això que presenta el següent quadre explicatiu sobre la voluntat expressada per part de les diferents forces polítiques en els seus programes electorals. Malauradament l'organització constata la manca de voluntat política per resoldre la qüestió per part dels dos grans partits espanyols. El PP, malgrat les referències lingüístiques en el programa, no hi inclou aquesta qüestió. El PSOE tampoc no l'inclou en cap de les declaracions ni en els programes sectorials de les diverses comunitats autònomes on és llengua pròpia, malgrat aquest era el compromís del pacte signat amb el PSC aquest gener. Sí que ho inclou el PSC al programa, però remet a la petició del Govern espanyol del 2004 que no demanava precisament l'oficialitat del català, per la qual cosa és de dubtosa aplicació.

 

 


 

 

 Podeu consultar els programes electorals sencers aquí: PP, Manifest de Roma del PSOE, Declaració política PSOE, PSPV, PSIB, PSA, PSC, CIU, IU, ICV, UPyD, ERC, Bildu, Compromís, Ciutadans. També hi ha altres forces polítiques, sense representació al Parlament Europeu o als parlaments autonòmics dels països catalans, que inclouen l'oficialitat del català al programa. Aquest seria el cas de PACMA.

 

Que el català no sigui llengua oficial de la UE no vol dir només que no es pugui parlar al Parlament Europeu, sinó que té conseqüències rellevants per als ciutadans. És en aquest sentit que la Plataforma per la Llengua ha elaborat l'informe Què implica que el català no sigui llengua oficial de la Unió Europea? A mena de resum podem dir que pel fet de no ésser oficial comporta els aspectes següents.

o    El català no es pot fer servir normalment com a vehicle de comunicació en les relacions entre els ciutadans i els poders públics europeus.

o    Els representants polítics no la poden fer servir en els diversos estaments europeus de la mateixa manera que es fa servir el danès, el finès, l'estonià o el maltès.

o    Cap dels documents i textos oficials de les institucions europees ha d'estar escrit en català. Això inclou els tractats, el Diari Oficial de la Unió Europea i tots els textos fonamentals. A la pràctica pràcticament no n'hi ha cap i els pocs que hi ha no tenen validesa jurídica.

o    El català rarament s'inclou, com sí que passa amb la resta de llengües oficials, en els programes d'aprenentatge, perfeccionament, foment i promoció.

o    La UE, legisla, obliga i promou -especialment en l'àmbit de consum, de promoció lingüística i al món socioeconòmic- les llengües oficials de la UE i en segon terme, les llengües oficials dels estats membres. El català no és ni una cosa ni l'altra. Un reglament de la UE pot invalidar i limitar una llei catalana que afavoreixi el català. Per altra banda, avalaria, si així ho disposa l'estat, que una altra llengua, oficial de la UE, sigui l'única obligatòria d'ús allí on ho podria ser també el català, segons ha determinat l'administració catalana. Això permet restringir les polítiques lingüístiques fetes des de les institucions del domini lingüístic català. De fet en alguns aspectes ja succeeix ara. A títol d'exemple esmentem les limitacions que rep el català pel fet de no ser oficial en àmbits com la llengua de l'etiquetatge de productes alimentaris, les etiquetes ecològiques, les instruccions de medicaments veterinaris, l'etiquetatge d'ous, reglaments de drets per a viatgers d'autobús i autocars, documents sobre emissions i controls de contaminació, llicències de conducció de trens, certificats de navegació, certificats de comercialització de fruites i hortalisses, informacions per a l'homologació de vehicles de motor i remolcs, etc.

o    Més enllà d'afectar el funcionament dels organismes més coneguts de la UE com el Parlament Europeu, la Comissió Europea o el Consell Europeu, també afecta i no permet els usos en molts d'altres organismes com el Síndic de Greuges Europeu, l'Agència Europea per a la Gestió Operativa de Sistemes informàtics, l'Assemblea Parlamentària Euronest, la Comissió Administrativa de Coordinació dels Sistemes de Seguretat Social, l'Autoritat Comuna de Control d'Europol, el Tribunal de Comptes de la Unió Europea, etc.

o    El català veu restringit el seu estatus de reconeixement internacional i de prestigi simbòlic. Per altra banda, si el català fos oficial els beneficis s'estendrien a tot el domini lingüístic, fos o no oficial en el territori respectiu.

 

 

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin