Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua presenta l'informe sobre discriminacions lingüístiques al Parlament de Catalunya

Aquest dijous, 20 de novembre, la Plataforma per la Llengua ha presentat davant la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya l'informe "En español o nada. 40 casos greus de discriminació lingüística a les administracions públiques" que recull casos de vexacions a ciutadans dels territoris de parla catalana per haver fet servir el català davant de les administracions públiques. 

Primer ha fet l'exposició Rosario Palomino, catalana nascuda al Perú i víctima d'una agressió davant dels cossos de seguretat de l'Estat per haver parlat en català per telèfon quan va anar a fer el DNI per al seu fill. Això li va comportar vexacions, empentes, sacsejades  i  crits per part de la policia que van acabar amb un judici, ella acusada, i ella a la vegada acusant els dos agents que tot i les agressions van ser declarats innocents. Acte seguit, Eloi Torrents, elaborador de l'informe, ha repassat les motivacions i continguts del document on es recullen agressions que no només es poden considerar intolerables en un estat democràtic sinó que també vulneren la legislació autonòmica, l'estatal i la internacional. Així mateix ha esmentat alguns casos dels que es descriuen:

Parella de Badalona- Jutjats de Badalona (2007): Un jutge del Registre Civil de Badalona obliga a celebrar el casament d'una parella en llengua castellana, tot i tenir coneixements acreditats de català.

Ivan Cortés - Aeroport de Palma (2009): Un jove de Mallorca, agredit físicament a l'aeroport de Palma per dos guàrdies civils per parlar-los en català.

Roger Bujons- Túnel del Cadí (2009): Un jove retingut, empentat i insultat per parlar en català en un control de la Policia Nacional al túnel del Cadí.

Avis Alcoi de 80 anys- Agència Valenciana de Salut (2010): Retarden l'assistència mèdica a una dona de 80 anys d'Alcoi perquè els treballadors del 112 no entenien el català.

Oficina del DNI a Tarragona - Veí de Cambrils (2011): Un ciutadà de Cambrils, ridiculitzat, humiliat en una oficina del DNI espanyol per voler expressar-se en català

Simó Colls - Empordà (2012): Un veí de l'Alt Empordà, agredit verbalment i físicament per una parella d'agents de la Guàrdia Civil, i jutjat per negar-se a parlar en castellà.

Miquel Gironès- València (2013): El dolçainer del grup musical Obrint Pas detingut, amenaçat i agredit per haver parlat en valencià a dos policies nacionals a València.

Pel que fa a les estadístiques de l'informe Eloi Torrents n'ha destacat:

  • El 82% dels casos descrits s'han produït en organismes i institucions dependents de l'administració central de l'Estat
  • La Guàrdia Civil (40%) i el Cos Nacional de Policia (22,5%) són els organismes que acumulen més casos de discriminació lingüística greu.
  • Les forces de seguretat de l'Estat són els responsables del 62,5% de les discriminacions recopilades.
  • L'àmbit de la justícia i els serveis de salut acumulen el 12,5% i el 10% dels casos, respectivament.
  • Els casos es produeixen arreu dels principals territoris de parla catalana, essent Catalunya el territori que més n'acumula (19), seguit del País Valencià (11) i de les Illes Balears (10)
  • 6 dels 40 casos van acabar amb agressió física a la víctima. En tots aquests casos els agressors eren agents de les forces de seguretat de l'Estat.

Malauradament l'informe presentat ja ha quedat desfasat. Des de la seva presentació al juny de 2013 la Plataforma per la Llengua ja ha recollit 18 nous casos greus de discriminació lingüística, alguns de molt greus, fet que confirma que hi ha un augment dels casos denunciats.  

L'informe, elaborat amb el suport de la Fundació Catalunya, s'ha fet arribar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i al Ministeri d'Interior espanyol. Complementàriament també es va presentar al Parlament Europeu en un acte conjunt amb tots els eurodiputats catalans, excepte el del PP, on es va demanar a la Comissió Europa que vetllés per garantir els drets lingüístics de milions de ciutadans europeus. Així mateix s'ha fet arribar al Síndic de Greuges i al consell d'experts del Consell d'Europa encarregat de vetllar per l'acompliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, signada i ratificada per Espanya.

Després Eloi Torrents ha contestat  les preguntes dels diputats, els quals han agraït l'exposició feta i la feina desenvolupada per la Plataforma per la Llengua, a la vegada que han mostrat interès per les causes d'aquests creixement dels casos de discriminació i d'agressió lingüística. Així mateix han demanat el parer a la Plataforma per la Llengua sobre què es  podria fer des de l'administració per evitar aquest tipus de situacions i fer difusió dels drets lingüístics dels ciutadans. Malgrat el to pro-positiu de les preguntes davant la gravetat de la situació, val a dir que els diputats del PP, Fernando Sánchez Costa, i de Ciutadans, Carmen de Rivera, han introduït en llurs preguntes la consideració del castellà bo i apel·lant a la discriminació, segons ells, que pateix a casa nostra. Així Carmen de Rivera ha criticat que es donessin també dades d'agressions del País Valencià i de les Illes Balears al Parlament de Catalunya, cosa que Eloi Torrents ha contestat que la Plataforma per la Llengua és una organització de defensa de la llengua catalana arreu de la comunitat lingüística. La diputada de Ciutadans també ha aprofitat per criticar el model d'educació a Catalunya. Fernando Sánchez del PP ha definit la Plataforma per la Llengua com a organització radical amb una «visió estreta i en blanc i negre» i bo i admetent les agressions i discriminacions de l'informe ha denunciat que el castellà a Catalunya pateix un altre tipus de discriminació que ha definit com «estructural», per bé no ha concretat en què consisteix. Així mateix ha afirmat que tot i les circumstàncies exposades el govern espanyol ja fa un esforç important a favor del català i que una bona prova és que els experts del Consell d'Europa han avalat les polítiques lingüístiques a l'Estat espanyol. Davant d'això Eloi Torrents ha respost taxativament que no era cert, sinó que justament els experts tenen una actitud molt crítica amb l'Estat espanyol atesos els reiterats incompliments de la Carta de les llengües regionals i minoritàries, cosa que han manifestat als informes. Així, ha insistit en la davallada de drets lingüístics a Espanya i com això ja serà encara més patent en el proper informe dels experts europeus. La justícia, la salut i particularment la policia de l'Estat i la Guàrdia Civil són els àmbits on es donen més casos d'agressions i discriminacions lingüístiques en contra de la llei. Els vora 60 casos recollits (afegits els posteriors a l'informe) són només la punta de l'iceberg, atès que encara el ciutadà té por de denunciar, evita exercir els drets lingüístics per no ésser vexat o simplement desconeix els drets en aquest àmbit.

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin