Notícies ← Altres notícies

La Plataforma per la Llengua demana impulsar l'ús social del valencià a Castelló

Francesc Marco, membre de l'Executiva Nacional de l'entitat, i el portaveu de l'ONG al País Valencià, Manuel Carceller, han presentat l'informe amb les 50 dades més rellevants sobre la llengua catalana a la Casa dels Caragols, en el marc de les activitats de commemoració dels 83 anys de les Normes de Castelló.

La Plataforma per la Llengua va presentar ahir, dimecres 25 de novembre a Castelló, les dades referides a la població valenciana de l'informe lingüístic InformeCAT 2015.

L'entitat considera que el coneixement i l'actitud a l'alça de la llengua pròpia fan necessari impulsar l'ús social del valencià. Segons ha declarat Manuel Carceller, portaveu de Plataforma per la llengua, «l'ús social del valencià s'ha trobat amb la discriminació i marginació promogudes per un partit antivalencià com el PP en la Generalitat. Això explica la política de tancament de televisions, ràdios i de línies d'ensenyament en valencià, la falta d'ús de la llengua pròpia en la justícia o que la meitat dels diputats de Corts Valencianes no hagen utilitzat mai el valencià, durant els anys passats».

Segons explica Carceller, «la nova immigració, del 2001 al 2011, ha produït la incorporació de nous parlants a la llengua pròpia, de manera que més de dos milions i mig de valencians, nascuts al País Valencià o bé immigrants, formen ara part dels deu milions de la comunitat lingüística que s'expressa en català». Si el 1986 la població que deia que parlava valencià era del 49'5%, el 2011 el percentatge de valencianoparlants se situa en el 51'2%. El nivell de parla arriba a l'Alt Maestrat, la comarca d'Albocàsser, al 83'3% i a la Ribera Baixa, la comarca de Sueca, al 81'5 %, enfront del 36'8 de l'Alacantí i el 41'6% de la Marina Baixa, la comarca de Benidorm.

Però, a més d'aquesta dada, s'ha de dir que prop de la meitat de la població del País Valencià afirma que no sap parlar valencià (48'8%). Un procés encara pendent de desenvolupar-se és la integració lingüística dels estrangers d'origen, que ara són immigrants al nostre país. El 2011 només el 17'70% dels nascuts a l'estranger diuen parlar valencià.

Les dades del cens de la població del 2011 demostren que l'expressió oral en valencià ha augmentat, i també la comprensió i l'expressió escrita, fets que constaten que l'ensenyament funciona per a la integració. És significatiu que el coneixement de la llengua pròpia entre els joves és major, i que ha augmentat el nombre de joves que entenen, parlen, escriuen o lligen en valencià. En opinió de Manuel Carceller, «podem parlar d'un optimisme moderat sobre el coneixement del valencià per part de la població del valencià i sobre una actitud de promoció del seu ús social».

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin