Notícies ← Altres notícies

Manifest "El català, llengua comuna"

Avui, diada de Sant Jordi de 2007, nosaltres, representants de les associacions i entitats de la immigració resident al país, volem compartir amb el conjunt dels ciutadans les nostres reflexions al voltant del català i dels elements que faciliten el procés d'inclusió social de les persones nouvingudes. Són una sèrie de punts als quals la societat catalana no pot renunciar si pretén construir una societat justa i cohesionada. Per tot això manifestem el següent:

L'arribada de gent de tot el món ha fet que en aquesta terra es parlin avui dia més de 200 llengües. Aquí vivim també en xinès, en wòlof, en urdú, en quítxua, en anglès, en gallec, en castellà, en amazic i en àrab. Oferim les nostres llengües i cultures d'origen per enriquir aquest país, i aquest oferiment creiem que la societat catalana l'ha d'aprofitar.

Les administracions i institucions públiques, a conseqüència d'aquesta nova realitat sociolingüística, han d'apostar per un model educatiu multilingüe, en què el català continuï com la llengua vehicular de l'ensenyament i en què es promogui el coneixement d'aquestes noves llengües que ara també són catalanes.

En aquest context de diversitat lingüística, el català és la llengua que ens uneix a tots i a totes. És l'idioma que tothom comparteix i amb què ens entenem, és la llengua comuna.

En aquest sentit, els poders públics encara poden fer molt més perquè tothom que vulgui aprendre el català ho pugui fer. L'ús de la llengua pròpia és un dret que recull la llei. Els poders públics, per tant, han d'establir les mesures necessàries per facilitar l'exercici d'aquest dret als qui ens establim en aquesta terra.

La defensa del català és la defensa de totes les nostres llengües. Volem transmetre la importància que té parlar la llengua pròpia del lloc on es viu. Nosaltres també volem que en els nostres països d'origen la llengua pròpia sigui compartida per tothom.

El català és una eina d'inclusió social. Quan utilitzem el català fem una aproximació real a la societat catalana i propiciem la relació entre els qui hem arribat ara i els qui van arribar abans. Fent servir la llengua aconseguim ser reconeguts com a propis del lloc i assolim, ni que sigui simbòlicament, el rang de ciutadans.

No hem d'oblidar, però, que per accedir a la categoria de ciutadans adoptar la llengua pròpia no és suficient, sinó que també és indispensable l'adquisició dels drets socials i polítics. Amb aquests drets podrem evitar esdeveniments com els que han patit molts treballadors d'origen estranger, els quals, mancats dels drets laborals bàsics i sense garanties d'acomplir la feina amb seguretat, han perdut la vida mentre treballaven.

Aquest país té el repte que ens incorporem a la societat catalana i, així, participem en la creació d'aquest nou espai que junts hem de crear. Per fer-ho possible és imprescindible que ho fem en condicions d'igualtat i, per això, és tan important que assolim els mateixos drets que té qualsevol ciutadà. Tots els drets estan lligats entre si. El dret a l'habitatge és inseparable del dret al treball, del dret lingüístic o del dret a votar o a ser votat. Tots van en aquesta mateixa direcció de promoure la inclusió social i l'adquisició de la ciutadania catalana.

El català és sinònim de cohesió. La llengua és el millor vehicle per fer comunitat, més enllà de la comunitat cultural de cadascú. L'ús de la llengua és la millor manera i la més fàcil d'implicar-se en la societat civil catalana i de construir la millor societat per a tothom.

La llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació. Des d'alguns sectors es vol utilitzar la llengua com a arma d'enfrontament polític. La llengua no mereix aquest tracte. Creiem en la capacitat que té per trencar els murs de la incomunicació i per desfer les fronteres que ens separen.

Ajudeu-nos a viure en català! Fem del català la llengua d'acollida. No ens discrimineu pel fet d'haver nascut en un altre lloc i permeteu-nos, parlant-nos en català, que participem en la construcció d'aquest país que entre tots i totes estem edificant.

Barcelona, 23 d'abril de 2007

Comparteix

  • Twitter
  • Facebook
  • Google+
  • Linkedin